JOAN BUSTOS: SOBRE LLIBRES

La creativitat és un imperatiu en un món que canvia a marxes forçades. Nosaltres com a ensenyants no podem viure de rendes passades: el món es renova i la nostra manera d'actuar ha de fer-ho en consonància. Bé que ens avergonyíem dels professors que treien a classe els seus apunts groguencs de quan anaven a la facultat! Ser creatiu implica una actitud constant de qüestionar-se el perquè i sobretot el com. Només així s'entén que, malgrat les mancances i els impediments de tota mena, encara hi hagi activitats de formació on professors atònits assisteixen a nous enfocaments que donin sentit o que ajudin a reinterpretar la seva tasca.  El blog de l'Elisabet il·lustra el Projecte Lectura Jove d'aquest curs i parla a bastament de la creativitat.

Biografia novel·lada (i novel·lesca) d’un clàssic omnipresent. L’autor retrata de manera succinta i representativa la trajectòria vital d’un Autor amb majúscula, marcada per l’orfandat, l’alcoholisme, la misèria i la depressió, i tanmateix orgullós del seu rol creatiu en un país acabat de fer.  El text està disposat en forma de breus estampes on el diàlegs marquen la difícil relació de Poe amb l’entorn (el pare adoptiu, els amors frustrats o no, les penúries constants, els editors sense escrúpols).  Les il·lustracions oníriques, pertorbadores, d’estètica Joan Pons, esdevenen el complement perfecte d’allò que llegim. A destacar la identitat (motivada) Edgar del text = corb de les il·lustracions. Un corb que evoluciona fins a empetitir-se en el tràgic final.  Encara un encert més: el text intercala fragments escollits de l’obra, tot convidant-nos a aprofundir-hi.

Xerrada al col·legi Cardenal Spínola, l'any passat. N'hi ha previstes un parell de sessions per al proper mes de març, propiciades per Barcanova i el seu p rograma específic per a la difusió del projecte en els centres de secundària. La primera al C.E. San Francisco, dijous 20 a les 11. La segona  (i tercera) a l'IES Josep Pla, dimarts 25, a partir d'1/4 de 9. Gràcies Jordi i Cristina pel vostre interès! A veure si incentivem la lectura, la creativitat, el treball en grup i de retruc alguna cosa més!

No, no em refereixo a una assignatura rància, uniformitzadora, de l'estil de la costura, la urbanitat servil o l'adoctrinament forçós i igualitari, en l'època en què el súmmum de l'educació física era saltar el plint i acabar la gesta viril amb els braços en creu. N'hem fet la prova: mostres d'alfabets diferents al nostre, amb còpia maldestra inclosa...i tot per convergir en una lletra relativament fàcil d'imitar: la uncial (segles VI-VIII dC). Per escriure (o tal vegada dibuixar) deixant anar els traços, cal tranquil·litat, llum a l'aula i al cap, l'atenció fixada. Vam fer-ne la prova, amb llapis i retoladors, connectant amb l'esperit grafiter de bastants. La pregunta, reveladora: quan ho tornarem a fer, profe ?

Una bona pregunta. Me la van formular fa dos anys, a l'aula, en un reportatge per al TN de TV3  les imatges del qual aprofiten cada cop que volen il·lustrar què es cou a les escoles. Així guanyo en cobertura mediática, encara que sigui efírmerament i la fornera del barri em reconeix. Hi coincideixo (en l'espai, però no, ai las, quant al punt de vista) amb el sempre lúcid i ponderat Daniel Cassany. Mireu a partir del minut 2.15.  Pistes per treballar l'ortografia a l'ESO.

No ens l'hem inventat nosaltres, però sí que ens sembla prou novedós el concepte. Dos alumnes, de nivells diferents de competència lingüística, col·laboren a l'aula en el marc d'un projecte. Els en cal una formació prèvia, aclarint què s'espera de cadascun d'ells. Un "aprèn" a llegir millor. L'altre l'hi "ensenya". El primer té un profe per a ell sol. L'altre ha de tenir les idees ben clares i estar a l'aguait de les necessitats del company. S'elimina la pressió de llegir davant d'un públic. El company de més competència corregeix amablement. I de passada es creen vincles. Tothom pot ajudar, tothom pot necessitar ajuda en un moment o altre. No és la panacea, però un cop motivats els alumnes, la tutoria entre iguals és una eina potentíssima. En parlarem més endavant, del projecte referit a la lectura que estem duent a terme.

S'escriu i es publica molt, massa m'atreviria a dir. En el context d'una cultura d'abast petit com la nostra, hi ha qui ironitza afirmant que hi ha més escriptors que lectors. Deixant de banda si l'afirmació és sarcasme o no, la realitat és que resulta molt difícil fer-se un lloc en un panorama tan canviant i inconstant. Arqués dóna un seguit de pistes d'allò més interessants i útils al voltant del concepte de visibilitat. Tant és així que el  llibre  (l'enllaç és per llegir-ne la sinopsi oferta a la contraportada) és d'aquells que demana tenir un llapis a mà i subratllar de manera tan entusiasta com compulsiva. Genial!