És just que si l’objectiu bàsic de la institució escolar sigui que l’alumnat s’insereixi dins la societat que l’acull, aquesta pugui elaborar un llistat de condicions. Depenent del moment històric (llegiu-hi també de les modes pedagògiques), aquesta desiderata adopta una forma o una altra. Existeix, però, un consens generalitzat al voltant de l’afirmació que no es llegeix prou (i que sí que caldria). Hi haurà qui en responsabilitzarà el pes de les imatges o la immediatesa dels clics de ratolí, aspectes amb els quals el llibre imprès no pot competir. Possiblement alguna pràctica docent consolidada incideixi també en aquesta desafecció palesa. Seria absurd, per exemple, que, com a adults, al cine algú ens fes verificar, seqüència per seqüència, que hem entès la trama de la pel·lícula abans de reprendre’n la projecció. O haver de redactar una monografia estereotipada després de veure una temporada sencera de la nostra sèrie de capçalera. Res no fa pensar tampoc que a un/a adol
Llegir, escriure, tafanejar, encara que no sàpiga com ni en quin ordre cal fer-ho...Reflexió i una miqueta d'autobombo, per què no?