Aquesta novel·la, que actualitza una versió anterior, té com a referent explícit Jules Verne i De la Terra a la Lluna. L’objectiu dels protagonistes és de menys abast (tot i que ara per ara, creiem, no s’ha assolit en la realitat): un submarí propulsat per energies renovables que viatgi de Vilanova a Hèlsinki. Es tracta d’una història coral, potser per incidir en el vessant comunitari de la tasca. La dificultat dels preparatius se salpebra amb les lluites de poder i amb les relacions entre els personatges. La trama demostra a bastament la perícia narrativa d’Hernàndez, així com la documentació que haurà hagut de manejar per bastir un tot àgil i versemblant. A l’estil del mestre Verne. Amb un valor afegit: les explicacions tècniques no cansen i contribueixen a fer que el lector valori l’esforç dels joves visionaris. L’emoció es dosifica en les darreres pàgines, amb el final desitjat, que supera adversitat i tensions. Als Estats Units se n’hauria fet una monumental pel·lícula.
Llegir, escriure, tafanejar, encara que no sàpiga com ni en quin ordre cal fer-ho...Reflexió i una miqueta d'autobombo, per què no?