Una P majúscula, plena, petita i alhora potent No és producte de cap estudi, però m’atreveixo a afirmar que es treballa poc a les aules d’ESO l’expressió escrita. La raó és afavorir el treball sistemàtic de llengua (morfologia, sintaxi, lèxic, ortografia) i la literatura (massa sovint, desafortunadament, història literària). Si s’hi treballa l’expressió escrita, és per incidir en el text narratiu. Deixar de banda la poesia ens fa córrer el perill de banalitzar-la, ja que quan toqui treballar-la, el referent per a molts alumnes seran els rodolins d’educació infantil i/o el verset de Nadal. Com a vehicle per als propis sentiments, la poesia adquireix un sentit especial a l’adolescència. Els canvis psicològics experimentats, el valor de l’amistat, la intuïció de l’amor... Desaprofitar aquest bagatge que mena cap a la construcció del propi jo és un malbaratament evident. És per això que, amb el pretext d’efemèrides com el Dia Mundial de la Poesia (21 de març), els Jocs Flor
Llegir, escriure, tafanejar, encara que no sàpiga com ni en quin ordre cal fer-ho...Reflexió i una miqueta d'autobombo, per què no?