Uns quants parells d'ulls que han seguit de ben a prop les paraules de la Júlia en boca de l'Helena Lectors adults traient el trellat d'una novel·la juvenil? La primera pregunta que em ve al cap tot seguit és "com?". I la segona, rèplica de l'amic Joan Casanovas és "per què no?". I vet aquí que l'instigador posa en marxa l'engranatge. El context? Companys de feina que des de fa anys dinen periòdicament amb una curiosa autoimposició, un cop al mes: llegir un mateix llibre i comentar-lo amb una carmanyola pel mig. Com a fi de curs, la lectura triada ha estat Paraules de Júlia . I tota una deferència convidar-ne l'autor, a un restaurant aquest cop. Sense sobretaula possible, per les presses, hi ha hagut intercanvis d'impressions esmoladíssimes. Prova que l' artista creu que crea una cosa (perdoneu la paronomàsia) i els receptors n'interpreten d'altres, perfectament plausibles. Hem parlat de la veu narradora (
Llegir, escriure, tafanejar, encara que no sàpiga com ni en quin ordre cal fer-ho...Reflexió i una miqueta d'autobombo, per què no?