N'hi havia que va ser captivats per les veus de l'Helena (i les paraules de la Júlia) Dijous passat vam ser-hi per parlar amb els lectors del club de la biblioteca de Can Manyer. De la conducció, impecable, de la Raquel Picolo, en destaco les preguntes, esmoladíssimes, i també la lectura en veu alta d'un parell de passatges significatius. A mi, com a responsable suprem de l'artefacte literari (perdoneu el circumloqui) em va posar la pell de gallina. I no pas per la fresca que hi feia. Un tret comú als lectors va ser una constatació: mai s'haurien acostat motu proprio a una novel·la catalogada com a juvenil. Motiu de més per sentir-m'hi més que agraït. I també a l'instigador de l'acte, l'amic Joan Casanovas. Enllaç al blog d'una lectora
Llegir, escriure, tafanejar, encara que no sàpiga com ni en quin ordre cal fer-ho...Reflexió i una miqueta d'autobombo, per què no?