L’ofici de l’escriptor ha de menar a aconseguir un artefacte narratiu mitjançant unes peces delimitades per l’espai i per la tradició literària. Aquest objecte creat ha de ser capaç de copsar l’atenció de qui llegeix fins a abstreure’l de la realitat. A la vista d’aquestes premisses, es conclou que tant o més important que el que s’explica és la manera com s’explica. Coppelius, el creador d’autòmats parteix de la tristesa d’un noi per la pèrdua de la mare i del desig d’omplir-ne el buit amb un altre, d’artefacte, un autòmat capaç de recrear la progenitora. La història remet a d’altres ja explicades (Pigmalió, Frankenstein, els mateixos contes de Hoffmann) i l’aposta tècnica de l’autora és ambiciosa i arriscada. L’opció de sortir-se del didactisme imperant en la LIJ és digna de consideració i alhora mereixedora d’un premi literari important, com el Bancaixa de Literatura Juvenil. Arreu hi ha passatges de gran bellesa, capaços de fer estremir el lector, que justifiquen amb escreix a...
Llegir, escriure, tafanejar, encara que no sàpiga com ni en quin ordre cal fer-ho...Reflexió i una miqueta d'autobombo, per què no?