Fins avui no n'havia sentit a parlar. Ha estat arran de llegir un article a El Periódico sobre la seva manera de concebre la interacció a classe. M'agrada el seu tarannà inquiet i qüestionador, i un apunt bàsic: no es queixa. Queixar-se és una de les xacres de la professió. Som humans i és bo desfogar-se. Però malament rai si ens limitem a expressar la impotència o el desànim. Cal anar més enllà. Francament, m'és ben igual que li acabin concedint l'anomenat Nobel de l'ensenyament. A mi ja m'ha convençut. Aquí parla d'alguns projectes que ha dut a terme.
Llegir, escriure, tafanejar, encara que no sàpiga com ni en quin ordre cal fer-ho...Reflexió i una miqueta d'autobombo, per què no?