Quan l'Anna acompanya el seu pare a la tomba de qui podria ser la seva àvia biològica, s'obre l'esclusa d'un passat que no ha acabat de cicatritzar. Una guerra fraticida, bruta, innecessàriament cruel n'és el teló de fons. Tot amanit amb la incertesa dels orígens i de les degudes fidelitats. I per damunt de tot, l'afany per la veritat, encara que sigui dolorosa. La tomba d'Aurora K és una novel·la interessant, amb un parell de tombs argumentals magistrals, però que peca de llarga i que tal vegada no atregui els destinataris pel didactisme i alhora per la falta de referents en relació al conflicte balcànic. La veu de l'Anna, tot i sonar convincent, sembla llunyana als adolescents d'aquí per la seva adscripció a la cultura nord-americana. Per últim, em pregunto per què calia inventar dues ètnies per no dir-ne les reals.
Llegir, escriure, tafanejar, encara que no sàpiga com ni en quin ordre cal fer-ho...Reflexió i una miqueta d'autobombo, per què no?