JOAN BUSTOS: SOBRE LLIBRES

  No sabíem res del  showman  sud-africà Trevor Noah, ni de la particularíssima (i absurda) taxonomia imposada per l’ apartheid  sobre la majoria dels ciutadans. Havíem sentit a parlar, això sí, dels límits de l’humor i sentíem un rebuig frontal per la tirania del que és políticament correcte. Amb tot el dret del món, pel fet de ser  persona de color  (que, com veurem, no és el mateix que ser  negre ), en Noah se’n fum de la pobresa viscuda, de la ridiculesa de les etiquetes, de la rigidesa dels marcs mentals vigents (abans i ara). I ho fa de la millor, o tal vegada de l'única, manera possible: trenant anècdotes hilarants viscudes en primera persona. Des de baixar en marxa d’un microbús a fer creure a la besàvia cega que és un esperit (total, només s’havia fet caca), l’entremaliat d’en Trevor (a qui els familiars anomenen  Terror ) aconsegueix sobreposar-se al règim gràcies a la determinació de la mare i a la seva pròpia convicció, la mateixa que el va dur a la ràdio i a la televis