En una escola marcada no sols per les servituds de la societat que canvia ràpidament, sinó també per les de la tecnologia, potser no hi hagi temps per a petites pràctiques tradicionals, i per tant, bandejades. No ens cansarem de dir-ho: per escriure bé, cal escriure a diari (i l'adagi es fa extensible a qualsevol infinitiu). El dictat pot no ser la panacea universal, però s'hi acosta. I no necessita cap inversió addicional, difícil d'altra banda en època de retallades, però tal vegada sí mirar-se'l amb uns altres ulls. Aquí trobareu unes quantes pistes que funcionen per fer servir el dictat a classe.
Llegir, escriure, tafanejar, encara que no sàpiga com ni en quin ordre cal fer-ho...Reflexió i una miqueta d'autobombo, per què no?