(PER A QUI VULGUI LLEGIR, PER A QUI VULGUI FER-HI ALGUNA COSA) Pel poc que sé de cuinar, el paladar m’ha ensenyat que amb bons ingredients es poden fer plats saborosos, reparadors, que conviden a la trobada i a les confidències d’una bona sobretaula. Dissortadament, les presses i l’esnobisme, amanits amb la ignorància, ens menen irremeiablement cap a una alimentació desequilibrada, aliena a la nostra tradició i, el pitjor de tot, perniciosa per a la salut. El mateix s’esdevé amb la més bàsica de les arts: la paraula. De paraules, en deixem anar i en consumim a diari, sovint sense cap més criteri que la difusió i el soroll. ¡Ens hem arribat a creure que qui arriba a molta gent i alhora crida molt és perquè paga la pena sentir-lo desbarrar! Novament les presses, l’esnobisme i la ignorància ens aboquen a escoltar qui no hauríem. I de retruc condemnem al silenci i al buit (i conseqüentment a l’extinció) qui té realment alguna cosa a dir. No m’amagaré d’afirmar que cada cop so
Llegir, escriure, tafanejar, encara que no sàpiga com ni en quin ordre cal fer-ho...Reflexió i una miqueta d'autobombo, per què no?