Un poema que s'escau per moltes raons. Joan Salvat-Papasseit en estat pur. Sobren més paraules. Sento el fred de la nit i la simbomba fosca Així el grup d'homes joves que ara passa cantant. Sento el carro dels apis que l'empedrat recolza i els altres qui l'avencen tots d'adreça al mercat Els de casa a la cuina prop del braser que crema amb el gas tot encès han enllestit el gall Ara esguardo la lluna que m'apar lluna plena i ells recullen les plomes i ja enyoren demà Demà posats a taula oblidarem els pobres -i tan pobres com som- Jesús ja serà nat Ens mirarà un moment a l'hora de les postres i després de mirar-nos arrencarà a plorar
Llegir, escriure, tafanejar, encara que no sàpiga com ni en quin ordre cal fer-ho...Reflexió i una miqueta d'autobombo, per què no?