Res de nou sota el sol, ens adverteix l'adagi, vell com el món. La lectura d'aquest ameníssim assaig, però, que duu un sobrenom explícit (Els arguments universals en el cinema), furga encara més dins de la ferida . Els autors demostren amb profusió d'exemples la continuïtat i la connexió que hi ha entre els mites clàssics i judeocristians (les llavors del títol) i el setè art. La història que funciona a la pantalla és perquè, conscientment o no, es recolza en un argument que ha deixat empremta en la nostra cultura . Conseqüentment, la veu que l'explica no fa més que actualitzar-la. Aquest sí que és el cuento de nunca acabar . Resulta impagable descobrir, en el sentit etimològic, que pel·lícules aparentment tan allunyades entre si com les d'Indiana Jones i de James Bond, les road movies o fins i tot El falcó maltès i 2001: una odissea a l'espai són actualitzacions del mite de Jàson i els argonautes. O que els films del Far West, veritable èpica amer...
Llegir, escriure, tafanejar, encara que no sàpiga com ni en quin ordre cal fer-ho...Reflexió i una miqueta d'autobombo, per què no?