Passa al contingut principal

Entrades

NOVES INQUIETUDS POSADES EN MARXA

  Un grapat de recursos, vistosos però que alhora propicien un acostament "diferent" a l'àrea de Llengua i literatura.  Només cal clicar l'enllaç per accedir al padlet en qüestió.
Entrades recents

HAC. QUAN UN GRAN PODER ESDEVÉ... UNA ALTRA COSA

  "Hem vingut a clavar-te una pallissa, Tamtam" Abans del que esperàvem ha aparegut la meva sisena novel·la LIJ: Hac . On la h inicial correspon a heroi . Una història heroica en més d’un sentit, ja que el protagonista és un preadolescent que es converteix en un paladí sense voler-ho, i alhora perquè s’hi poden rastrejar les fases canòniques del viatge de l’heroi. El jove lector/a resoldrà la subtrama del bullying en una revolada, tot i que se’n torna a parlar cap a les acaballes, amb un tractament empàtic i necessari de la figura de l’agressor. La trama i el mateix protagonista juga explícitament amb l’espai i el temps, cosa que comporta una gran responsabilitat. Els personatges i els referents són perfectament reconeixibles: l’heroi que carrega amb el pes de la doble identitat, l’acòlit afí però que contrasta amb ell , la noia (gens desvalguda). I com a idea subjacent, que tota acció té conseqüències. Increïbles i farcides de picades d’ullet intel·ligents les il·lustracio

COM VAS VENIR AL MÓN? D'EVA MENGUAL

Tenim aquí un llibret que conté una pregunta al mateix títol i que, per tant, interpel·la directament qui el llegeixi (o més aviat, òbviament, qui se'l faci llegir o interpretar). L'autoria és complementària, ja que els textos de Mengual troben el contrapunt necessari i amable en les il·lustracions de Carmen Navarro. Les dedicatòries que encapçalen el tot són tota una declaració d'intencions. L'estructura segueix l'esquema text (clar, més o menys llarg) + dibuixos. La proporció d'un i altre component varia, cosa que permet un canvi de ritme i que possiblement ajudi la mediadora a interactuar amb qui escolta i mira. Els dibuixos de Navarro presenten formes arrodonides que suggereixen la maternitat, de colors gens estridents, i les figures no presenten els trets facials marcats. El text s'articula com un flaixbac que de ben segur s'anticipa a la pregunta de l'interessat/ada, la mateixa criatura. "Mare, com vaig néixer?". La narradora manifest

LES ESFERES DEL TEMPS, DE RUBÈN MONTAÑÀ

  De Montañá, en coneixíem  El bolígraf de Higgs  i hi havíem xalat. Però  Les esferes del temps  porta el lector literalment cap a altres dimensions. Com l’estructura del relat heroic demana, en Domènec és un noi orfe que duu una vida trista i plena de penalitats: és l’única raresa de veritat en un circ ambulant tronat que arriba a la Barcelona de l’Exposició Universal de 1888. S’hi guanya la vida gràcies al dubtós mèrit de tenir el cos cobert d’espantoses cicatrius, producte d’un passat que se li ha esborrat de la memòria. El dissortat noi descobreix de manera simultània que el seu destí està lligat al del poderosíssim i malvat Basilisc, i que ell mateix té un poder capaç de plantar-li cara. Sense pensar-s’hi gaire, en Domènec passa a formar part d’una mena d’X-Men nostrats, d’un passat que barreja història real, història alternativa i sobretot una fantasia i una acció desbordants, on trobem ciència del segle XIX, l’Atlàntida, i l’eterna lluita del bé contra el mal. Una història amb

BEN, DE CARE SANTOS

  L’última novel·la que hem llegit de Care Santos ens ha deixat estabornits ja des de la primera campana, i no sols per la portada, on apareix un boxejador. Construïda com un  flashback  gegant (que a més desvela una enorme sorpresa final), al llarg de les gairebé tres-centes pàgines que dura el lector esdevé un veritable espàrring, tal vegada per ficar-se en la pell d’en Ben, a qui coneixem precisament el dia que l’enterren. El noi que mai no riu, que es descriu, de manera tan apressada i exacta com cruel (pàgina 183) com a «Ben González Garcia. Fill d’un violador, orfe de mare. Sense família. Nivell d’estudis: burro. Idiomes: el meu i amb faltes d’ortografia. Addicte als ossets de regalèssia. Sé pegar i encaixar. Sempre guanyo al pòquer.» Una història que defuig l’èpica, massa trivial i habitual, i que s’instal·la en la tragèdia grega, ambientada ben a prop, amb personatges i diàlegs creïbles, brutals i que genera catarsi ja des del primer  round : «Creus que series capaç de matar un