Passa al contingut principal

Entrades

OBLIDADES OMBRES, DE RAMON BREU

  Oblidades ombres , l’obra més recent de la factoria Ramon Breu ja resulta significativa des del mateix títol. Un epítet i una al·literació per mostrar allò estrany i la sordidesa del moment històric que il·lustra. I amb una pretensió, comuna amb els altres dos llibres amb què es completa la trilogia ( Les llàgrimes del dictador i El dia dels Beatles ): contribuir al record de figures anònimes i versemblants. La novel·la posa llum a una època grisa, la dels primers compassos de la postguerra, que per a tants milers de persones va suposar una duríssima transició, dels bombardejos de la guerra incivil a la repressió exercida sense contemplacions pel règim triomfant. Assistim al periple vital d’un trio de personatges, cadascun protagonista d’un episodi i alhora amb destins que s’entrellacen: en Jordi Palmer, maquisard sotmès a la disciplina del partit; l’Eulàlia Gensana, supervivent de l’horror dels camps d’extermini; Climent Escribano, roig esdevingut afecto al Régimen per fatiga
Entrades recents

INVISIBLES

El meu setè llibre és un recull de contes per a un públic juvenil. Es tracta de nou històries on es tracten temes com la identitat, el lloc al qual s'aspira en el món, la relació amb els altres i l'entorn. Nois i noies en lluita, en crisi, amb il·lusió o sense, amb esperances o sense, amb tot de preguntes i a la recerca de respostes. Rellegint Invisibles per enèsima vegada hi descobreixo elements comuns dels quals no era conscient mentre escrivia els relats. La recerca del jo passa per mirar-se al mirall i també per intercanviar-se per algú altre. Fet i fet, pel desig conscient de ser algú. Enllaç al teaser.   Enllaç per descarregar les primeres pàgines del relat "Mai no caminaràs sol".  

"EL CONTE BRODAT", DE CINTA ARASA

Reprenem amb aquesta ressenya de Cinta Arasa (ja vam parlar temps enrere de la magnífica  "Paraules, flors i pólvora"  ) l'activitat en aquest blog, de nom prou explícit i que aspira a escriure sobre llibres que paguen la pena. Ni més ni menys. Teixits i textos no sols comparteixen etimologia, sinó que són el resultat de processos complexos i que tradicionalment remeten a la preservació de la identitat i de la memòria. Brodar les inicials en un mocador o una humil llista de la compra en serien dues mostres.  En aquest llibre de Cinta Arasa, brillantment il·lustrat per Carles Arbat, descobrim, o tal vegada recordem que posar fil a l'agulla pot ser el pas previ a narrar una història. El mateix títol agermana els dos vessants, el tèxtil i el textual, cosa que ja s'enfila des de la coberta. La petita Beatriu és la guardiana d'un secret, compartit amb la iaia i la gateta. Aquest secret té a veure amb una història que, com totes les bones històries, parteix d'un

NOVES INQUIETUDS POSADES EN MARXA

  Un grapat de recursos, vistosos però que alhora propicien un acostament "diferent" a l'àrea de Llengua i literatura.  Només cal clicar l'enllaç per accedir al padlet en qüestió.

HAC. QUAN UN GRAN PODER ESDEVÉ... UNA ALTRA COSA

  "Hem vingut a clavar-te una pallissa, Tamtam" Abans del que esperàvem ha aparegut la meva sisena novel·la LIJ: Hac . On la h inicial correspon a heroi . Una història heroica en més d’un sentit, ja que el protagonista és un preadolescent que es converteix en un paladí sense voler-ho, i alhora perquè s’hi poden rastrejar les fases canòniques del viatge de l’heroi. El jove lector/a resoldrà la subtrama del bullying en una revolada, tot i que se’n torna a parlar cap a les acaballes, amb un tractament empàtic i necessari de la figura de l’agressor. La trama i el mateix protagonista juga explícitament amb l’espai i el temps, cosa que comporta una gran responsabilitat. Els personatges i els referents són perfectament reconeixibles: l’heroi que carrega amb el pes de la doble identitat, l’acòlit afí però que contrasta amb ell , la noia (gens desvalguda). I com a idea subjacent, que tota acció té conseqüències. Increïbles i farcides de picades d’ullet intel·ligents les il·lustracio

COM VAS VENIR AL MÓN? D'EVA MENGUAL

Tenim aquí un llibret que conté una pregunta al mateix títol i que, per tant, interpel·la directament qui el llegeixi (o més aviat, òbviament, qui se'l faci llegir o interpretar). L'autoria és complementària, ja que els textos de Mengual troben el contrapunt necessari i amable en les il·lustracions de Carmen Navarro. Les dedicatòries que encapçalen el tot són tota una declaració d'intencions. L'estructura segueix l'esquema text (clar, més o menys llarg) + dibuixos. La proporció d'un i altre component varia, cosa que permet un canvi de ritme i que possiblement ajudi la mediadora a interactuar amb qui escolta i mira. Els dibuixos de Navarro presenten formes arrodonides que suggereixen la maternitat, de colors gens estridents, i les figures no presenten els trets facials marcats. El text s'articula com un flaixbac que de ben segur s'anticipa a la pregunta de l'interessat/ada, la mateixa criatura. "Mare, com vaig néixer?". La narradora manifest

LES ESFERES DEL TEMPS, DE RUBÈN MONTAÑÀ

  De Montañá, en coneixíem  El bolígraf de Higgs  i hi havíem xalat. Però  Les esferes del temps  porta el lector literalment cap a altres dimensions. Com l’estructura del relat heroic demana, en Domènec és un noi orfe que duu una vida trista i plena de penalitats: és l’única raresa de veritat en un circ ambulant tronat que arriba a la Barcelona de l’Exposició Universal de 1888. S’hi guanya la vida gràcies al dubtós mèrit de tenir el cos cobert d’espantoses cicatrius, producte d’un passat que se li ha esborrat de la memòria. El dissortat noi descobreix de manera simultània que el seu destí està lligat al del poderosíssim i malvat Basilisc, i que ell mateix té un poder capaç de plantar-li cara. Sense pensar-s’hi gaire, en Domènec passa a formar part d’una mena d’X-Men nostrats, d’un passat que barreja història real, història alternativa i sobretot una fantasia i una acció desbordants, on trobem ciència del segle XIX, l’Atlàntida, i l’eterna lluita del bé contra el mal. Una història amb