Passa al contingut principal

NOVES INQUIETUDS POSADES EN MARXA

 


Un grapat de recursos, vistosos però que alhora propicien un acostament "diferent" a l'àrea de Llengua i literatura. Només cal clicar l'enllaç per accedir al padlet en qüestió.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'EXPEDICIÓ DEL DOCTOR BALMIS, DE MARÍA SOLAR

Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però

COM VAS VENIR AL MÓN? D'EVA MENGUAL

Tenim aquí un llibret que conté una pregunta al mateix títol i que, per tant, interpel·la directament qui el llegeixi (o més aviat, òbviament, qui se'l faci llegir o interpretar). L'autoria és complementària, ja que els textos de Mengual troben el contrapunt necessari i amable en les il·lustracions de Carmen Navarro. Les dedicatòries que encapçalen el tot són tota una declaració d'intencions. L'estructura segueix l'esquema text (clar, més o menys llarg) + dibuixos. La proporció d'un i altre component varia, cosa que permet un canvi de ritme i que possiblement ajudi la mediadora a interactuar amb qui escolta i mira. Els dibuixos de Navarro presenten formes arrodonides que suggereixen la maternitat, de colors gens estridents, i les figures no presenten els trets facials marcats. El text s'articula com un flaixbac que de ben segur s'anticipa a la pregunta de l'interessat/ada, la mateixa criatura. "Mare, com vaig néixer?". La narradora manifest