NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS, DE JORDI FOLCK

SET RAONS PER LLEGIR NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS, DE JORDI FOLCK

El set ens sembla una xifra atractiva. És un nombre primer. El set del grup artístic Dau al Set. Les anomenades set meravelles del món antic...

Llegir continuarà una experiència única i intransferible, sortosament fora de l’abast de la IA (que segurament tindrà molt d’artificial i ben poc d’intel·ligència).

I per últim, no és el mateix alimentar-se que degustar, ni mirar que admirar, ni escoltar que sentir.

Enunciades, doncs les coordenades (el nombre 7, llegir, sentir), passem a glossar què fa que aquest llibre no passi desapercebut.

1.   Els temes tractats. La discapacitat (o si se’ns permet, l’altercapacitat, que té molt de capacitat i no gaire de dis-), el valor de l’amistat i de la família, la resiliència (que es tradueix a no abaixar els braços davant de l’adversitat), la reivindicació de l’esforç i de la creativitat per superar la grisor del món que ens envolta.

2.   La magnitud del narrador. En Naïm, que encara no té catorze anys, que amb la seva verbositat genuïna (a voltes ingènua, però sempre generosa en matisos, perdoneu la paronomàsia), ens glossa la seva percepció de la vida. Tenint en compte (atenció: espòiler!) que és ell qui es queda cec, encara cal valorar més el seu gest ingent.

3.   La riquesa de les al·lusions culturals. El llibre és farcit de referències d’arts diverses, sovint de primeríssim ordre. Sense fer-ne ostentació però també sense treva. Una invitació llaminera (i ara parlem des de la perspectiva del professorat) a llegir en veu alta, a compartir i a gaudir-ne, què carai!

4.   L’estil, elaborat i planer. Sí, és perfectament possible! Impossible llegir sense subratllar tot de frases per emmarcar. Un estil per submergir el lector/a dins de la història a partir de l’emoció.

5.   La muntanya russa d’emocions desplegades. Amb dos moments catàrtics que van deixar noquejat aquest lector: l’arribada de la ceguesa (moment més baix) i l’activació de la hiperestèsia (moment àlgid i pletòric). Confessem sense rubor que tots dos ens van emocionar d’allò més, però òbviament per raons oposades.

6.   La visió (mai millor dit) diferent de la discapacitat.

7.   El bon ofici de Folck. L’autor, quan parla de creativitat, no només ho fa perquè li sona el concepte (ha ha ha!), sinó que predica amb l’exemple. A més, és capaç d’integrar dins de la narració, amb la més gran de les naturalitats, fragments poètics, dramàtics, tràgics i còmics, tot aconseguint que la lectura esdevingui una experiència immersiva i clarament diferenciada del que sovinteja en l’àmbit de la LIJ. I aquesta barreja, al cap i a la fi, no deixa de ser una imatge fidel del que és la vida.

 

Bonus track. Enllaç al deliciós teaser (i no pas tràiler!) i a les primeres pàgines. Que vagi de gust!