JOAN BUSTOS: SOBRE LLIBRES

Ens ho temíem, que era així, però Francesco Tonucci (Frato), savi pedagog italià, en té la clau. Potser en fem un gra massa, d'obligar els infants a construir "coses" amb el que els fem llegir. Ens recorda Daniel Pennac i el seu obligatori Com una novel·la  (tot i que sembla un contrasentit l'imperatiu quan es parla de llibres). Clicant aquí podreu accedir al text de la seva conferència "Per què als xiquets no els agrada llegir ni escriure?", tret del web de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura

I no em refereixo a l'onada de temperatures gèlides d'ara mateix. Cada vegada que sento a parlar de Finlàndia faig dentetes, però no pel vodka ni la sauna precisament. Ni pel temps infernal/hivernal. En aquest país nord enllà, del qual, fet i fet, en sabem ben poc, ens emmirallem els qui estimem la nostra professió docent. I és que l'ensenyament finlandès FUNCIONA. Això es genera, segons glossa Xavier Melgarejo, director d'escola i expert en el sistema educatiu d'aquest país, a partir de tres principis bàsics (vegeu La Contra de La Vanguardia d'ahir): el valor concedit a la lectura, el fet de considerar els nens com a veritable capital de futur ("tresor nacional") i la preparació del professorat. Tot plegat, sembla, sense molts més recursos que aquí, sense uns salaris per als professors superiors als d'aquí, però, això sí, amb la noció clara que l'escola ha de quedar al marge de les vel·leïtats del color del govern de torn. Xesús Alonso Mo