Les efemèrides hi són, i fóra absurd no aprofitar-les. I per què no fer-ho amb una de candent actualitat? Si el criteri d'adscripció comunament acceptat és l'edat del protagonista, Cicatrius de 1714 (Andreu Martín, Bromera: 2013) és una novel·la juvenil. Però va més enllà de la pedagogia (necessària) i submergeix l'apressat lector en un bany d'història. No caldrà saber-ne gaire per acabar descobrint que aquest bany apareix tenyit del vermell de la sang. El protagonista, Bernat Sistach, experimenta alhora l'horror de la guerra a les portes de casa i de la sospita de traïció també ben a prop. Aplicaríem al relat l'etiqueta de "trepidantesca", creada explícitament i irònicament per Màrius Serra, si no fos perquè fa curt. Cal llegir la novel·la a les escoles, i més encara amb l'apèndix històric afegit per Jordi Mata (per cert, què se n'ha fet de l'autor de El misteri de Berlín ?). Al nostre centre l'hauríem agafat com a lectura oblig
Llegir, escriure, tafanejar, encara que no sàpiga com ni en quin ordre cal fer-ho...Reflexió i una miqueta d'autobombo, per què no?