Salta al contingut principal

EFEMÈRIDES: CICATRIUS DE 1714, D'ANDREU MARTÍN


Les efemèrides hi són, i fóra absurd no aprofitar-les. I per què no fer-ho amb una de candent actualitat? Si el criteri d'adscripció comunament acceptat és l'edat del protagonista, Cicatrius de 1714 (Andreu Martín, Bromera: 2013) és una novel·la juvenil. Però va més enllà de la pedagogia (necessària) i submergeix l'apressat lector en un bany d'història. No caldrà saber-ne gaire per acabar descobrint que aquest bany apareix tenyit del vermell de la sang. El protagonista, Bernat Sistach, experimenta alhora l'horror de la guerra a les portes de casa i de la sospita de traïció també ben a prop. Aplicaríem al relat l'etiqueta de "trepidantesca", creada explícitament i irònicament per Màrius Serra, si no fos perquè fa curt. Cal llegir la novel·la a les escoles, i més encara amb l'apèndix històric afegit per Jordi Mata (per cert, què se n'ha fet de l'autor de El misteri de Berlín?). Al nostre centre l'hauríem agafat com a lectura obligatòria d'haver-ne sabut l'existència abans de l'inici de curs. Entre d'altres raons perquè suposa un excel·lent pretext (o context, o paratext) per, ara sí, un trepidant treball de síntesi.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS, DE JORDI FOLCK

SET RAONS PER LLEGIR NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS , DE JORDI FOLCK El set ens sembla una xifra atractiva. És un nombre primer. El set del grup artístic Dau al Set. Les anomenades set meravelles del món antic... Llegir continuarà una experiència única i intransferible, sortosament fora de l’abast de la IA (que segurament tindrà molt d’artificial i ben poc d’intel·ligència). I per últim, no és el mateix alimentar-se que degustar, ni mirar que admirar, ni escoltar que sentir . Enunciades, doncs les coordenades (el nombre 7, llegir, sentir), passem a glossar què fa que aquest llibre no passi desapercebut. 1.    Els temes tractats. La discapacitat (o si se’ns permet, l’altercapacitat, que té molt de capacitat i no gaire de dis- ), el valor de l’amistat i de la família, la resiliència (que es tradueix a no abaixar els braços davant de l’adversitat), la reivindicació de l’esforç i de la creativitat per superar la grisor del món que ens envolta. 2.    La magnit...

PARAULES , FLORS I PÓLVORA, DE CINTA ARASA

  És possible (re)crear una Mercè Rodoreda adolescent versemblant, i que el resultat interessi tant el lector que no la coneix com el que sí (i que, conscientment o no, buscarà entre línies connexions  biobibliogràfiques ). Vet aquí, doncs,  Paraules, flors i pólvora . Arasa se’n surt amb gran solvència, de l’àrdua tasca de novel·lar la primera joventut de Rodoreda, que culmina amb el compromís polític i cultural, si és que cal dissociar-los. De la mà de la imaginació de l’autora (documentada, sí, però fruit de la seva creativitat), coneixem i ens creiem una Merceneta de ca seva, que es debat entre el record de l’avi i l’agraïment a l’oncle  americano.  També som testimonis de l’atracció per un adroguer tortosí, implicat en una xarxa tan clandestina com necessària. En acabat, descobrim que aquest personatge és fictici. L’aposta immersiva d’Arasa en aquest joc entre versemblança i biografia, però, encara va més lluny, tot afegint-hi elements tan interessants...

A L'IES MEDITERRÀNIA, DEL MASNOU

Amb l'Anna Muñoz, que va tenir l'amabilitat de convidar-me Amb els joves lectors de l'institut Convé sortir de tant en tant del context habitual, de l'anomenada zona de confort, i sotmetre's a l'auditoria d'enfrontar-se a públics diferents. Com ahir mateix. M'havien convidat a parlar de Música amagada , lectura obligatòria a 2n d'ESO, però vaig creure que els havia de parlar de la necessitat d'anar amb els ulls ben oberts pel "llegir" el món i de la necessitat de "créixer". No, no cal convertir-se en un heroi, però sí que vaig proposar la idea de convertir-se en "escriptors" o fins i tot "cineastes". El millor: compartir idees i punts de vista amb altres persones, perquè amb l'intercanvi només es pot guanyar.