Recentment he llegit aquests dos llibres per ressenyar-los. Dues autores esplèndides, Saborit i Bosch, que no coneixia. Un recull de contes i una història viscuda, i sobretot, un denominador comú: la percepció, vella com el món, que l'home és un llop per a l'home. O per deixar anar la llatinada: homo homini lupus. Cosa que resulta falsa, dit sigui de passada, perquè els llops no infligeixen mal als seus congèneres. Però ja ens hem entès. Ras i curt, que es tracta de dos llibres que et remenen per dins, i per tant, altament recomanables. Més detalls, en unes setmanes a Faristol.
Llegir, escriure, tafanejar, encara que no sàpiga com ni en quin ordre cal fer-ho...Reflexió i una miqueta d'autobombo, per què no?