En Maic (Mike), és Maaaic o Mmmaic, segons l'estat de la mare, que surt cada nit a buscar el pare perfecte. Té vuit anys però no pot exercir de nen, ja que es queda sol amb el seu germanet immòbil. Sap etiquetar el que viu i les persones amb noms inventats: tal vegada la senyora Històries sigui la mateixa autora. Mitjançant un llenguatge acurat i senzill assistim en directe, amb una barreja de tendresa i impotència, a un seguit de postals dinàmiques que progressen perquè tot continuï tan injustament com sempre. En acabat, amb un regust de desassossec. La pregunta clau: quants Maics corren no ja pel món, sinó al voltant nostre? Compte, que no es tracta de literatura juvenil, sinó de literatura pura... i dura. I ens quedem curts d'estrelletes i de qualificatius elogiosos!
Llegir, escriure, tafanejar, encara que no sàpiga com ni en quin ordre cal fer-ho...Reflexió i una miqueta d'autobombo, per què no?