Provocació o "probocació" (perquè la paraula surt de la "boca")? El coneixement de les convencions gràfiques forma part del bagatge cultural més bàsic. Tant és així que les faltes d'ortografia generen desconfiança envers qui les comet. A les escoles i instituts, en ocasions, els arbres no deixen veure el bosc, i el temps dedicat a les tendències de torn va en detriment de l'ideal d'aprendre a comunicar-se amb senzillesa, eficàcia i correcció. L'aprenentatge de l'ortografia hauria de contemplar la reflexió ( ensenyar a pescar ) i el joc que l'estimuli, sense deixar de banda el vessant comunicatiu i transversal. Ras i curt: per escriure bé cal escriure (i llegir) sovint. La sopa d'all, vaja. El paper del dictat i el tractament multicanal i integrador (escrivim per fixar el pensament) hi són fonamentals. Fa un parell d'anys vaig dur a terme uns quaderns d'ortografia per a l'ESO per a Barcanova. Se'n va publicar primer
Llegir, escriure, tafanejar, encara que no sàpiga com ni en quin ordre cal fer-ho...Reflexió i una miqueta d'autobombo, per què no?