Preparant-me per entomar una pregunta compromesa De tant en tant cal sortir de la zona de confort i enfrontar-se a determinats perills (metafòrics i relatius). És el que vaig fer dimarts passat a la biblioteca Antoni Comas. La Cristina Valls i la Marta Alcántara m’havien parat una petita trampa a què em vaig sotmetre amb obediència i il·lusió a parts iguals: exposar-me a les preguntes dels lectors preadolescents de la Finestra Màgica, que havien llegit La Fina Ensurts . L’estona ens va passar molt ràpid, vam somriure, vam pensar i fins i tot, qui sap, vam començar a apamar La Fina Ensurts 2: el retorn.
Llegir, escriure, tafanejar, encara que no sàpiga com ni en quin ordre cal fer-ho...Reflexió i una miqueta d'autobombo, per què no?