No, no em refereixo a una assignatura rància, uniformitzadora, de l'estil de la costura, la urbanitat servil o l'adoctrinament forçós i igualitari, en l'època en què el súmmum de l'educació física era saltar el plint i acabar la gesta viril amb els braços en creu. N'hem fet la prova: mostres d'alfabets diferents al nostre, amb còpia maldestra inclosa...i tot per convergir en una lletra relativament fàcil d'imitar: la uncial (segles VI-VIII dC). Per escriure (o tal vegada dibuixar) deixant anar els traços, cal tranquil·litat, llum a l'aula i al cap, l'atenció fixada. Vam fer-ne la prova, amb llapis i retoladors, connectant amb l'esperit grafiter de bastants. La pregunta, reveladora: quan ho tornarem a fer, profe ?
Llegir, escriure, tafanejar, encara que no sàpiga com ni en quin ordre cal fer-ho...Reflexió i una miqueta d'autobombo, per què no?