Passa al contingut principal

A L'IES MEDITERRÀNIA, DEL MASNOU

Amb l'Anna Muñoz, que va tenir l'amabilitat de convidar-me

Amb els joves lectors de l'institut

Convé sortir de tant en tant del context habitual, de l'anomenada zona de confort, i sotmetre's a l'auditoria d'enfrontar-se a públics diferents. Com ahir mateix. M'havien convidat a parlar de Música amagada, lectura obligatòria a 2n d'ESO, però vaig creure que els havia de parlar de la necessitat d'anar amb els ulls ben oberts pel "llegir" el món i de la necessitat de "créixer". No, no cal convertir-se en un heroi, però sí que vaig proposar la idea de convertir-se en "escriptors" o fins i tot "cineastes". El millor: compartir idees i punts de vista amb altres persones, perquè amb l'intercanvi només es pot guanyar.

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

  1. Anònim21/4/15 16:22

    Ha estat una xerrada molt interessant i trobo que vostè s'ha explicat d'una manera molt curiosa i que ha fet que la presentació tant del llibre en sí com dels herois hagin estat excel.lents.

    Iker Lloveras, alumne 2n ESO A
    IES Mediterrània

    ResponElimina
  2. Gabriel Molina21/4/15 17:13

    Des del meu punt de vista, el llibre està molt ben escrit, el lèxic que s'utilitza és adequat a la nostra edat i, a més a més, és bastant curt, per tant, permet que el lector pugui llegir d'una manera més àgil.

    També trobo que el títol és molt encertat, però, voldria que tothom que l'ha llegit pugui conèixer l'autor i com aquest es desenvolupa: parlant amb naturalitat i atenció cap als joves. Penso que la xerrada que vam tenir ens va ser d'ajut per poder entendre millor aquesta novel·la i, per descomptat, l'esforç i el llarg procés que comporta escriure'n una.

    Gabriel Molina - IES Mediterrània

    ResponElimina
  3. Anònim21/4/15 17:18

    Marta: La presentació a la pantalla ha estat senzilla i elegant. El fet de no parlar només del llibre ha fet que sigui més interessant.

    ResponElimina
  4. Anònim21/4/15 17:21

    Raquel: M'ha semblat una presentació molt interessant i clara. M'ha agradat que vingués i poder saber més coses sobre vostè. Espero poder llegir més llibre seus i el felicito per la bona presentació.

    ResponElimina
  5. Anònim21/4/15 19:51

    Crec que la xerrada amb vosté ha estat dinàmica. En el meu cas, m'ha agradat parlar una mica dels temas com Bola de drac i Star Wars. M'ha interesat el booktrailer, i ha estat original.
    M'ha interesat el tema de inici-proposta-acabament-canvis-triomf.
    Crec que ha estat molt agradable.

    Ferran Perelló Pastor Institut Mediterrània

    ResponElimina
  6. joanbustossobrellibres23/4/15 9:32

    Moltes gràcies pels vostres comentaris, tots fruit d'una reflexió interessant! Va ser molt enriquidor per a mi poder compartir amb els nois i noies de 2n d'ESO idees sobre lectura i heroisme, que en la vida real tenen un abast més gran del que no ens pensem. Us convido que totes dues coses siguin més que una anècdota i que tingueu un molt bon sant Jordi!

    ResponElimina
  7. Unknown27/4/15 19:02

    El llibre música amagada és molt bo, i hi han parts en que es manté la intriga i això fa que el llibre sigui més interessant.


    Alejandro Gómez, Institut Mediterrània

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES , FLORS I PÓLVORA, DE CINTA ARASA

  És possible (re)crear una Mercè Rodoreda adolescent versemblant, i que el resultat interessi tant el lector que no la coneix com el que sí (i que, conscientment o no, buscarà entre línies connexions  biobibliogràfiques ). Vet aquí, doncs,  Paraules, flors i pólvora . Arasa se’n surt amb gran solvència, de l’àrdua tasca de novel·lar la primera joventut de Rodoreda, que culmina amb el compromís polític i cultural, si és que cal dissociar-los. De la mà de la imaginació de l’autora (documentada, sí, però fruit de la seva creativitat), coneixem i ens creiem una Merceneta de ca seva, que es debat entre el record de l’avi i l’agraïment a l’oncle  americano.  També som testimonis de l’atracció per un adroguer tortosí, implicat en una xarxa tan clandestina com necessària. En acabat, descobrim que aquest personatge és fictici. L’aposta immersiva d’Arasa en aquest joc entre versemblança i biografia, però, encara va més lluny, tot afegint-hi elements tan interessants com una primera narració lit
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS, DE JORDI FOLCK

SET RAONS PER LLEGIR NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS , DE JORDI FOLCK El set ens sembla una xifra atractiva. És un nombre primer. El set del grup artístic Dau al Set. Les anomenades set meravelles del món antic... Llegir continuarà una experiència única i intransferible, sortosament fora de l’abast de la IA (que segurament tindrà molt d’artificial i ben poc d’intel·ligència). I per últim, no és el mateix alimentar-se que degustar, ni mirar que admirar, ni escoltar que sentir . Enunciades, doncs les coordenades (el nombre 7, llegir, sentir), passem a glossar què fa que aquest llibre no passi desapercebut. 1.    Els temes tractats. La discapacitat (o si se’ns permet, l’altercapacitat, que té molt de capacitat i no gaire de dis- ), el valor de l’amistat i de la família, la resiliència (que es tradueix a no abaixar els braços davant de l’adversitat), la reivindicació de l’esforç i de la creativitat per superar la grisor del món que ens envolta. 2.    La magnitud del narrador. En
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

LA NIT DE LA PAPALLONA, DE MARGARIDA ARITZETA

El premi Barcanova de literatura juvenil 2013 és una història duríssima. La M inicia un procés de metamorfosi, enfrontada al món tot buscant-hi un lloc, fregant la malaltia mental. Als seus somnis d'esdevenir música, s'hi suma l'amor, ambivalent i encarnat per un noi de la seva edat i per un misteriós veterà de guerra balcànic. La clau de volta serà una nit d'excessos, comiat de l'estiu i tal vegada de la vida tal com la M i els seus acòlits la concebien abans d'un fet terrible i confús. La història, plena de sordidesa, abandó, incomprensió, rebel·lia amb causa (o no), nihilisme... no future , en definitiva, no deixa de ser un intent de respondre a la pregunta bàsica: qui sóc jo? La nit de la papallona és una novel·la difícil, tant pel que diu per com ho diu, gens amable i que ofereix poques esperances. No cal enganyar els joves amb mons de llaminadura presidits per un simpàtic ratolinet d'obscures intencions, però segurament hi ha un terme mig.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació