Un poema que s'escau per moltes raons. Joan Salvat-Papasseit en estat pur. Sobren més paraules.
Sento
el fred de la nit
i la
simbomba fosca
Així
el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento
el carro dels apis
que
l'empedrat recolza
i els
altres qui l'avencen tots d'adreça al mercat
Els de
casa a la cuina
prop
del braser que crema
amb el
gas tot encès han enllestit el gall
Ara
esguardo la lluna que m'apar lluna plena
i ells
recullen les plomes
i ja
enyoren demà
Demà
posats a taula oblidarem els pobres
-i tan
pobres com som-
Jesús
ja serà nat
Ens
mirarà un moment a l'hora de les postres
i
després de mirar-nos arrencarà a plorar
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada