Passa al contingut principal

PROHIBIT NÉIXER, DE TREVOR NOAH

 


No sabíem res del showman sud-africà Trevor Noah, ni de la particularíssima (i absurda) taxonomia imposada per l’apartheid sobre la majoria dels ciutadans. Havíem sentit a parlar, això sí, dels límits de l’humor i sentíem un rebuig frontal per la tirania del que és políticament correcte. Amb tot el dret del món, pel fet de ser persona de color (que, com veurem, no és el mateix que ser negre), en Noah se’n fum de la pobresa viscuda, de la ridiculesa de les etiquetes, de la rigidesa dels marcs mentals vigents (abans i ara). I ho fa de la millor, o tal vegada de l'única, manera possible: trenant anècdotes hilarants viscudes en primera persona.

Des de baixar en marxa d’un microbús a fer creure a la besàvia cega que és un esperit (total, només s’havia fet caca), l’entremaliat d’en Trevor (a qui els familiars anomenen Terror) aconsegueix sobreposar-se al règim gràcies a la determinació de la mare i a la seva pròpia convicció, la mateixa que el va dur a la ràdio i a la televisió dels Estats Units. Els secundaris (família, amics, professors, policies, delinqüents) constitueixen una galeria de personatges per al record. Feia temps que no se m’escapaven riallades tot llegint. Apoteòsic l’episodi en què en Noah, reconegut DJ de gueto, acompanyat dels seus col·legues breakdancers, aconsegueix que el públic blanc, d’allò més ofès, els faci fora a puntades. Tot per un «petit» error onomàstic. Un mèrit inqüestionable del resultat és la magnífica traducció de Núria Artigas, capaç de fer l'autor creïble i alhora proper.

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'EXPEDICIÓ DEL DOCTOR BALMIS, DE MARÍA SOLAR

Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

PARAULES , FLORS I PÓLVORA, DE CINTA ARASA

  És possible (re)crear una Mercè Rodoreda adolescent versemblant, i que el resultat interessi tant el lector que no la coneix com el que sí (i que, conscientment o no, buscarà entre línies connexions  biobibliogràfiques ). Vet aquí, doncs,  Paraules, flors i pólvora . Arasa se’n surt amb gran solvència, de l’àrdua tasca de novel·lar la primera joventut de Rodoreda, que culmina amb el compromís polític i cultural, si és que cal dissociar-los. De la mà de la imaginació de l’autora (documentada, sí, però fruit de la seva creativitat), coneixem i ens creiem una Merceneta de ca seva, que es debat entre el record de l’avi i l’agraïment a l’oncle  americano.  També som testimonis de l’atracció per un adroguer tortosí, implicat en una xarxa tan clandestina com necessària. En acabat, descobrim que aquest personatge és fictici. L’aposta immersiva d’Arasa en aquest joc entre versemblança i biografia, però, encara va més lluny, tot afegint-hi elements tan interessants com una primera narració lit
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

LA NIT DE LA PAPALLONA, DE MARGARIDA ARITZETA

El premi Barcanova de literatura juvenil 2013 és una història duríssima. La M inicia un procés de metamorfosi, enfrontada al món tot buscant-hi un lloc, fregant la malaltia mental. Als seus somnis d'esdevenir música, s'hi suma l'amor, ambivalent i encarnat per un noi de la seva edat i per un misteriós veterà de guerra balcànic. La clau de volta serà una nit d'excessos, comiat de l'estiu i tal vegada de la vida tal com la M i els seus acòlits la concebien abans d'un fet terrible i confús. La història, plena de sordidesa, abandó, incomprensió, rebel·lia amb causa (o no), nihilisme... no future , en definitiva, no deixa de ser un intent de respondre a la pregunta bàsica: qui sóc jo? La nit de la papallona és una novel·la difícil, tant pel que diu per com ho diu, gens amable i que ofereix poques esperances. No cal enganyar els joves amb mons de llaminadura presidits per un simpàtic ratolinet d'obscures intencions, però segurament hi ha un terme mig.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació