Passa al contingut principal

CÉSAR BONA, UN NOM A RECORDAR


Fins avui no n'havia sentit a parlar. Ha estat arran de llegir un article a El Periódico sobre la seva manera de concebre la interacció a classe.
M'agrada el seu tarannà inquiet i qüestionador, i un apunt bàsic: no es queixa. Queixar-se és una de les xacres de la professió. Som humans i és bo desfogar-se. Però malament rai si ens limitem a expressar la impotència o el desànim. Cal anar més enllà. Francament, m'és ben igual que li acabin concedint l'anomenat Nobel de l'ensenyament. A mi ja m'ha convençut.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'EXPEDICIÓ DEL DOCTOR BALMIS, DE MARÍA SOLAR

Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però

NOVES INQUIETUDS POSADES EN MARXA

  Un grapat de recursos, vistosos però que alhora propicien un acostament "diferent" a l'àrea de Llengua i literatura.  Només cal clicar l'enllaç per accedir al padlet en qüestió.