 |
| N'hi havia que va ser captivats per les veus de l'Helena (i les paraules de la Júlia)
Dijous passat vam ser-hi per parlar amb els lectors del club de la biblioteca de Can Manyer. De la conducció, impecable, de la Raquel Picolo, en destaco les preguntes, esmoladíssimes, i també la lectura en veu alta d'un parell de passatges significatius. A mi, com a responsable suprem de l'artefacte literari (perdoneu el circumloqui) em va posar la pell de gallina. I no pas per la fresca que hi feia. Un tret comú als lectors va ser una constatació: mai s'haurien acostat motu proprio a una novel·la catalogada com a juvenil. Motiu de més per sentir-m'hi més que agraït. I també a l'instigador de l'acte, l'amic Joan Casanovas.
Enllaç al blog d'una lectora |
Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però
Gràcies, Joan! Va ser un plaer de tertúlia i de lectura.
ResponEliminaGràcies a tu, Raquel!
ResponElimina