Salta al contingut principal

POESIA A LES AULES, UNA EINA POTENTÍSSIMA

Una P majúscula, plena, petita i alhora potent


No és producte de cap estudi, però m’atreveixo a afirmar que es treballa poc a les aules d’ESO l’expressió escrita. La raó és afavorir el treball sistemàtic de llengua (morfologia, sintaxi, lèxic, ortografia) i la literatura (massa sovint, desafortunadament, història literària).
Si s’hi treballa l’expressió escrita, és per incidir en el text narratiu.
Deixar de banda la poesia ens fa córrer el perill de banalitzar-la, ja que quan toqui treballar-la, el referent per a molts alumnes seran els rodolins d’educació infantil i/o el verset de Nadal.
Com a vehicle per als propis sentiments, la poesia adquireix un sentit especial a l’adolescència. Els canvis psicològics experimentats, el valor de l’amistat, la intuïció de l’amor... Desaprofitar aquest bagatge que mena cap a la construcció del propi jo és un malbaratament evident.
És per això que, amb el pretext d’efemèrides com el Dia Mundial de la Poesia (21 de març), els Jocs Florals o la mateixa primavera amb tota la seva càrrega afegida, no hi ha excusa per no respirar poesia a les aules. Per recollir, cal primer sembrar.
Uns passos previs possibles serien:
a)  coneixement/exposició a textos poètics de qualitat (per exemple, a partir de lletres de cançons o d’antologies)
b) anàlisi comunitària (després grupal i posteriorment individual) dels recursos presents en el text poètic. El missatge clar és que dins de la concisió hi ha tot un esforç de síntesi. I que el que ens preocupa com a éssers humans és comú a tota una tradició anterior: els clàssics
Vist això, es tracta d’elaborar propostes assumibles que impliquin estar exposats a textos poètics i que menin cap a la creació (i sobretot compartició) dels propis treballs.
Escriure per parlar d’un mateix, d’acord, però també per dir als iguals “hola, sóc jo”.
Difícilment, partint d’aquestes premisses, es pot aconseguir un clima de comunicació tan satisfactori a l’aula com quan és un igual qui pren la paraula perquè hi té alguna cosa a dir.
Com començar a parlar-ne: recursos a peu d'aula.


Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS, DE JORDI FOLCK

SET RAONS PER LLEGIR NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS , DE JORDI FOLCK El set ens sembla una xifra atractiva. És un nombre primer. El set del grup artístic Dau al Set. Les anomenades set meravelles del món antic... Llegir continuarà una experiència única i intransferible, sortosament fora de l’abast de la IA (que segurament tindrà molt d’artificial i ben poc d’intel·ligència). I per últim, no és el mateix alimentar-se que degustar, ni mirar que admirar, ni escoltar que sentir . Enunciades, doncs les coordenades (el nombre 7, llegir, sentir), passem a glossar què fa que aquest llibre no passi desapercebut. 1.    Els temes tractats. La discapacitat (o si se’ns permet, l’altercapacitat, que té molt de capacitat i no gaire de dis- ), el valor de l’amistat i de la família, la resiliència (que es tradueix a no abaixar els braços davant de l’adversitat), la reivindicació de l’esforç i de la creativitat per superar la grisor del món que ens envolta. 2.    La magnit...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

PARAULES , FLORS I PÓLVORA, DE CINTA ARASA

  És possible (re)crear una Mercè Rodoreda adolescent versemblant, i que el resultat interessi tant el lector que no la coneix com el que sí (i que, conscientment o no, buscarà entre línies connexions  biobibliogràfiques ). Vet aquí, doncs,  Paraules, flors i pólvora . Arasa se’n surt amb gran solvència, de l’àrdua tasca de novel·lar la primera joventut de Rodoreda, que culmina amb el compromís polític i cultural, si és que cal dissociar-los. De la mà de la imaginació de l’autora (documentada, sí, però fruit de la seva creativitat), coneixem i ens creiem una Merceneta de ca seva, que es debat entre el record de l’avi i l’agraïment a l’oncle  americano.  També som testimonis de l’atracció per un adroguer tortosí, implicat en una xarxa tan clandestina com necessària. En acabat, descobrim que aquest personatge és fictici. L’aposta immersiva d’Arasa en aquest joc entre versemblança i biografia, però, encara va més lluny, tot afegint-hi elements tan interessants...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

A BOCA DE CANÓ, DE MANEL ÀLAMO

Els adolescents, lectors o no, poden tenir moltes mancances, però saben distingir les coses autèntiques d'aquelles que no ho són. Per això cal donar-los a tastar de totes totes  A boca de canó,  un llibre que arribarà a la fibra sensible del lector per poc que s'hi acosti. Es tracta d'una història recurrent, que a mi m'ha recordat, salvant les distàncies, dues grans pel·lícules de Clint Eastwood: Million Dollar Baby i Grand Torino, i que segueix l'esquema heroic clàssic. I això no és un retret, sinó una garantia de bon ofici de l'escriptor. Un vell malcarat (o no), fracassat (això sí) pot exercir de pare/mentor i redimir un/a jove abocat a una vida sense nord. Vera és una noia sense pare, amb una mare drogoaddicta, que troba el seu únic consol xutant a porteria. I se'n surt, destrossant el vell tòpic que les noies no saben jugar a futbol. La seva vida, i la d'un entrenador sobrevingut, una vella glòria del València malbaratada, faran un tomb decisiu q...
2 comentaris
Més informació