Aquesta novel·la, que actualitza una versió anterior, té com a referent explícit Jules Verne i De la Terra a la Lluna. L’objectiu dels protagonistes és de menys abast (tot i que ara per ara, creiem, no s’ha assolit en la realitat): un submarí propulsat per energies renovables que viatgi de Vilanova a Hèlsinki. Es tracta d’una història coral, potser per incidir en el vessant comunitari de la tasca. La dificultat dels preparatius se salpebra amb les lluites de poder i amb les relacions entre els personatges. La trama demostra a bastament la perícia narrativa d’Hernàndez, així com la documentació que haurà hagut de manejar per bastir un tot àgil i versemblant. A l’estil del mestre Verne. Amb un valor afegit: les explicacions tècniques no cansen i contribueixen a fer que el lector valori l’esforç dels joves visionaris. L’emoció es dosifica en les darreres pàgines, amb el final desitjat, que supera adversitat i tensions. Als Estats Units se n’hauria fet una monumental pel·lícula.
Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada