És just que si l’objectiu bàsic de la institució escolar sigui que l’alumnat s’insereixi dins la societat que l’acull, aquesta pugui elaborar un llistat de condicions. Depenent del moment històric (llegiu-hi també de les modes pedagògiques), aquesta desiderata adopta una forma o una altra.
Existeix, però, un consens generalitzat al voltant de l’afirmació que no es llegeix prou (i que sí que caldria). Hi haurà qui en responsabilitzarà el pes de les imatges o la immediatesa dels clics de ratolí, aspectes amb els quals el llibre imprès no pot competir.
Possiblement alguna pràctica docent consolidada incideixi també en aquesta desafecció palesa. Seria absurd, per exemple, que, com a adults, al cine algú ens fes verificar, seqüència per seqüència, que hem entès la trama de la pel·lícula abans de reprendre’n la projecció. O haver de redactar una monografia estereotipada després de veure una temporada sencera de la nostra sèrie de capçalera.
Res no fa pensar tampoc que a un/a adolescent li hagi d’agradar afegir paraules a les que ja ha llegit (i menys encara sabent què és el que s’espera que faci, en acabat).
En el millor dels casos li falta perspectiva literària i maduresa personal per aconseguir un producte interessant d’escriure... i de corregir, cal no oblidar-ho.
La predisposició d’uns i d’altres canvia si la proposta esdevé un repte amb unes coordenades diferents i assumint unes dinàmiques diametralment oposades.
El punt de partida, de tan senzill, resulta obvi però no per això deixarem d’enunciar-lo: una bona història, és clar, però treballada d’una altra manera.
Convertir el que s’ha llegit en un booktrailer.
Sí, fer. Entendre per fer. Lluitar contra l'alienació de fer coses sense comprendre la finalotat. Fer l'esforç d'avaluar allò que ensenyem, menysprear la tradició quan no sigui útil.
ResponElimina