Una bona pregunta. Me la van formular fa dos anys, a l'aula, en un reportatge per al TN de TV3 les imatges del qual aprofiten cada cop que volen il·lustrar què es cou a les escoles. Així guanyo en cobertura mediática, encara que sigui efírmerament i la fornera del barri em reconeix. Hi coincideixo (en l'espai, però no, ai las, quant al punt de vista) amb el sempre lúcid i ponderat Daniel Cassany. Mireu a partir del minut 2.15. Pistes per treballar l'ortografia a l'ESO.
És possible (re)crear una Mercè Rodoreda adolescent versemblant, i que el resultat interessi tant el lector que no la coneix com el que sí (i que, conscientment o no, buscarà entre línies connexions biobibliogràfiques ). Vet aquí, doncs, Paraules, flors i pólvora . Arasa se’n surt amb gran solvència, de l’àrdua tasca de novel·lar la primera joventut de Rodoreda, que culmina amb el compromís polític i cultural, si és que cal dissociar-los. De la mà de la imaginació de l’autora (documentada, sí, però fruit de la seva creativitat), coneixem i ens creiem una Merceneta de ca seva, que es debat entre el record de l’avi i l’agraïment a l’oncle americano. També som testimonis de l’atracció per un adroguer tortosí, implicat en una xarxa tan clandestina com necessària. En acabat, descobrim que aquest personatge és fictici. L’aposta immersiva d’Arasa en aquest joc entre versemblança i biografia, però, encara va més lluny, tot afegint-hi elements tan interessants...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada