S'escriu i es publica molt, massa m'atreviria a dir. En el context d'una cultura d'abast petit com la nostra, hi ha qui ironitza afirmant que hi ha més escriptors que lectors. Deixant de banda si l'afirmació és sarcasme o no, la realitat és que resulta molt difícil fer-se un lloc en un panorama tan canviant i inconstant. Arqués dóna un seguit de pistes d'allò més interessants i útils al voltant del concepte de visibilitat. Tant és així que el llibre (l'enllaç és per llegir-ne la sinopsi oferta a la contraportada) és d'aquells que demana tenir un llapis a mà i subratllar de manera tan entusiasta com compulsiva. Genial!
Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada