JOAN BUSTOS: SOBRE LLIBRES

A més de ser una veritat com un temple, es tracta d'un recull de relats per a públic juvenil. Aquí en teniu la ressenya.

Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però...

Recentment he llegit aquests dos llibres per ressenyar-los. Dues autores esplèndides, Saborit i Bosch, que no coneixia. Un recull de contes i una història viscuda, i sobretot, un denominador comú: la percepció, vella com el món, que l'home és un llop per a l'home. O per deixar anar la llatinada: homo homini lupus. Cosa que resulta falsa, dit sigui de passada, perquè els llops no infligeixen mal als seus congèneres. Però ja ens hem entès. Ras i curt, que es tracta de dos llibres que et remenen per dins, i per tant, altament recomanables. Més detalls, en unes setmanes a Faristol.

Amb el PLJ els espectadors són lectors. O els lectors són espectadors? Quin embolic! En Carles Alcoy, narrador de pro, orienta els alumnes de 1r d’ESO per construir les seves petites històries a partir de les lectures. El primer pas per a l’elaboració del booktrailer. -      A la vida real, som capaços de “llegir” fins i tot quan no en som conscients. -      Per dotar de sentit real el booktrailer, totes les imatges que hi aboquem han de tenir un sentit i una raó de ser, sobretot tenint en compte la seva curta durada. -      Cal tenir molt en compte la seqüència: l’ordre d’aparició d’imatges no és irrellevant. -      És importantíssim gestionar la intriga, tot amagant detalls. Si mantenim l’espectador en la ignorància, s’implicarà en la nostra història. Per descomptat que cal fugir de l’spoiler. Un exemple divertidíssim When it Comes to cooking (The Three Stooges, 1960) https://www.youtube.co...

Les llengües s'aprenen per fer-les servir. Per això hem escrit una història senzilla en llatí que calia representar. El format? La telenovel·la. I el tema només podia ser amorós. Vet aquí la primera entrega de la primera temporada de la sèrie Amor difficilis . Cliquea aquí, wey, y ahorita podrás escuchar nomás.

Amb  La Barcelona inquietant... , Joan de Déu Prats fa una incursió en un gènere que coqueteja alhora amb la ficció i la no-ficció. Què hi ha de veritat en les històries que t’expliquen confidencialment, associades a una geografia concreta? Aquelles que tal vegada t’han arribat per dues o tres vies diferents, amb versions contrastades? Aquest és un recull ameníssim de llegendes (urbanes o no), de tradicions i d’històries amb el denominador comú de deixar un tel d’intranquil·litat en l’oient (perdó: en aquest cas, lector). Però es tracta d’una inquietud (conscientment no s'arriba al terror anunciat al títol) nostrada i propera, que contrasta amb la imatge lluminosa i  tourist friendly  de la Barcelona actual. El cap i casal també té racons foscos que cal conèixer i que bé mereixen que els dediquem una mirada furtiva. Com per exemple els mil set-cents quilòmetres de clavegueres. O alguna casa dels horrors que no té res a envejar a altres fantasies gòtiqu...

Com escolten...i sobretot, com pregunten! De tant en tant cal homologar-se com a autor amb el cara a cara amb els lectors. Com per exemple divendres passat. Deu nens i nenes d'un magnífic club de lectura animat per la Mercè Garcia...que s'havien atrevit...agafeu-vos fort... a llegir La Fina Ensurts . Van fer unes quantes preguntes (llegir, ja ho havien fet) per satisfer la lògica curiositat. I ens ho vam passar molt bé. Ells prement el timbre cada cop que volien intervenir. I jo prenent notes per a una possible seqüela.