Passa al contingut principal

APUNTS PER APRENDRE A EXPLICAR HISTÒRIES

Amb el PLJ els espectadors són lectors. O els lectors són espectadors? Quin embolic!

En Carles Alcoy, narrador de pro, orienta els alumnes de 1r d’ESO per construir les seves petites històries a partir de les lectures. El primer pas per a l’elaboració del booktrailer.
-     A la vida real, som capaços de “llegir” fins i tot quan no en som conscients.
-     Per dotar de sentit real el booktrailer, totes les imatges que hi aboquem han de tenir un sentit i una raó de ser, sobretot tenint en compte la seva curta durada.
-     Cal tenir molt en compte la seqüència: l’ordre d’aparició d’imatges no és irrellevant.
-     És importantíssim gestionar la intriga, tot amagant detalls. Si mantenim l’espectador en la ignorància, s’implicarà en la nostra història. Per descomptat que cal fugir de l’spoiler. Un exemple divertidíssim When it Comes to cooking (The Three Stooges, 1960) https://www.youtube.com/watch?v=rp7VpTfH4b0
-     Qualsevol relat s’articula a partir d’un protagonista a qui li passen coses que trenquen el seu equilibri inicial.
-     Davant d’un conflicte (autèntic generador del relat), hi ha multitud d’opcions. Se m’ha espatllat la rentadora de casa. Què puc fer-hi? El repte és trobar l’opció que sorprengui l’espectador: Jo plantaria la rentadora al mig del carrer i esbotzaria la porta de casa...
-     Reprendre un clàssic com la Caputxeta Vermella, reexplicat conjuntament, serveix per qüestionar les accions que s’hi esdevenen: Què se n’havia fet, del pare de la nena? Davant de les prohibicions de la mare, què podia fer la mosseta sinó desobeir?
-     Els personatges del conte, com és obvi, NO SABEN LLEGIR EL MÓN QUE ELS ENVOLTA.
-     Llegir significa fer hipòtesis sobre el que ha passat i sobre el que està passant, i aventurar-ne sobre el que s’esdevindrà (prolepsi). La Caputxeta es veu abocada a preguntar-li al Llop per què té les dents tan grosses, i això és la seva perdició en el conte de Perrault.
-     Deducció conjunta del tema general d’aquest clàssic, tot comparant-lo amb una dissortada història de la vida real, la de l’Amanda Todd. https://www.youtube.com/watch?v=jDvKm_5QbHA
-     L’heroi creix al llarg del seu viatge (l’anomenat “viatge de l’heroi”, segons Vogler).
-     L’aparença del personatge ens condiciona la seva consideració moral. El “dolent” tendeix a ser lleig, fosc i pelut en la iconografia tradicional. Tot i que la “dolenta” pot ser guapa. Això sí: de mitjana edat, amb el cabell blanc (Cruella de Vil de 101 Dàlmates) o vermell (La Reina de la Nit, La Flauta Màgica, de Mozart).
-     Per a una bona història, menys és més. Exemple: El cazo de Lorenzo (La casserole d’Anatole) , on no es parla d’un nen que arrossega un cassó, sinó d’alguna cosa més https://www.youtube.com/watch?v=xQ_rbKMOzag



Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES , FLORS I PÓLVORA, DE CINTA ARASA

  És possible (re)crear una Mercè Rodoreda adolescent versemblant, i que el resultat interessi tant el lector que no la coneix com el que sí (i que, conscientment o no, buscarà entre línies connexions  biobibliogràfiques ). Vet aquí, doncs,  Paraules, flors i pólvora . Arasa se’n surt amb gran solvència, de l’àrdua tasca de novel·lar la primera joventut de Rodoreda, que culmina amb el compromís polític i cultural, si és que cal dissociar-los. De la mà de la imaginació de l’autora (documentada, sí, però fruit de la seva creativitat), coneixem i ens creiem una Merceneta de ca seva, que es debat entre el record de l’avi i l’agraïment a l’oncle  americano.  També som testimonis de l’atracció per un adroguer tortosí, implicat en una xarxa tan clandestina com necessària. En acabat, descobrim que aquest personatge és fictici. L’aposta immersiva d’Arasa en aquest joc entre versemblança i biografia, però, encara va més lluny, tot afegint-hi elements tan interessants...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS, DE JORDI FOLCK

SET RAONS PER LLEGIR NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS , DE JORDI FOLCK El set ens sembla una xifra atractiva. És un nombre primer. El set del grup artístic Dau al Set. Les anomenades set meravelles del món antic... Llegir continuarà una experiència única i intransferible, sortosament fora de l’abast de la IA (que segurament tindrà molt d’artificial i ben poc d’intel·ligència). I per últim, no és el mateix alimentar-se que degustar, ni mirar que admirar, ni escoltar que sentir . Enunciades, doncs les coordenades (el nombre 7, llegir, sentir), passem a glossar què fa que aquest llibre no passi desapercebut. 1.    Els temes tractats. La discapacitat (o si se’ns permet, l’altercapacitat, que té molt de capacitat i no gaire de dis- ), el valor de l’amistat i de la família, la resiliència (que es tradueix a no abaixar els braços davant de l’adversitat), la reivindicació de l’esforç i de la creativitat per superar la grisor del món que ens envolta. 2.    La magnit...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

LA NIT DE LA PAPALLONA, DE MARGARIDA ARITZETA

El premi Barcanova de literatura juvenil 2013 és una història duríssima. La M inicia un procés de metamorfosi, enfrontada al món tot buscant-hi un lloc, fregant la malaltia mental. Als seus somnis d'esdevenir música, s'hi suma l'amor, ambivalent i encarnat per un noi de la seva edat i per un misteriós veterà de guerra balcànic. La clau de volta serà una nit d'excessos, comiat de l'estiu i tal vegada de la vida tal com la M i els seus acòlits la concebien abans d'un fet terrible i confús. La història, plena de sordidesa, abandó, incomprensió, rebel·lia amb causa (o no), nihilisme... no future , en definitiva, no deixa de ser un intent de respondre a la pregunta bàsica: qui sóc jo? La nit de la papallona és una novel·la difícil, tant pel que diu per com ho diu, gens amable i que ofereix poques esperances. No cal enganyar els joves amb mons de llaminadura presidits per un simpàtic ratolinet d'obscures intencions, però segurament hi ha un terme mig.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació