JOAN BUSTOS: SOBRE LLIBRES

Sprout (Brot en anglès) és una gallina que veu frustraT un dia rere l'altre el desig de covar els seus propis ous i esdevenir mare d'un pollet. Per això se sent deprimida i sense forces, deixa de menjar, i tal vegada per l'edat i l'escassa perspectiva de canvis a la seva vida (de la covadora estant, enveja i idealitza la vida dels animals del corral), emmalalteix i acaba ponent ous igualment malalts. Sent com l'amo parla de “sacrificar-la” i ella, ignorant el sentit de la paraula, es deixa fer resignada. Sobreviu miraculosament a l'anomenat Forat de la Mort, i en reprendre el seu camí, desorientada, coneix dos personatges que li canviaran la vida. Un és Straggler (Ressagat), un ànec salvatge, situat al marge de la societat animal de la granja, que esdevindrà un amic entranyable i un veritable mentor. L'altre és la mostela, sense nom propi, un depredador despietat i voraç d'ulls que brillen en la foscor, que assetjarà Sprout fins al final dels se...

En la tercera sessió, la prèvia a la presentació dels treballs guardonats (29 d'abril), en Carles ha glossat un seguit d'orientacions per començar a treballar. En primer lloc, és preferible fer servir imatges en moviment en comptes d'estàtiques. Estem acostumats a imatges dinàmiques. No cal abusar de textos. Si hi han d'aparèixer paraules clau o frases, que siguin llegibles (i rellevants) i sobretot, que el lector tingui ocasió de processar-ne el sentit. Compte amb la tipografia i els colors utilitzats. Sent el factor temps fonamental, convé que el treball tingui un bon començament (tal vegada in medias res ), un bon desenvolupament i un final travat. L'objectiu de tot plegat és, cal no oblidar-ho fer venir ganes de llegir el llibre .  Per acabar, hem vist i comentat vídeos d'estudiants (www.booktrailer.cat) i d'altres de professionals (www.vissualbook.com). Aquests darrers, concebuts per a la comercialització de novetats editorials. El missatge, pe...

La creativitat és un imperatiu en un món que canvia a marxes forçades. Nosaltres com a ensenyants no podem viure de rendes passades: el món es renova i la nostra manera d'actuar ha de fer-ho en consonància. Bé que ens avergonyíem dels professors que treien a classe els seus apunts groguencs de quan anaven a la facultat! Ser creatiu implica una actitud constant de qüestionar-se el perquè i sobretot el com. Només així s'entén que, malgrat les mancances i els impediments de tota mena, encara hi hagi activitats de formació on professors atònits assisteixen a nous enfocaments que donin sentit o que ajudin a reinterpretar la seva tasca.  El blog de l'Elisabet il·lustra el Projecte Lectura Jove d'aquest curs i parla a bastament de la creativitat.

Biografia novel·lada (i novel·lesca) d’un clàssic omnipresent. L’autor retrata de manera succinta i representativa la trajectòria vital d’un Autor amb majúscula, marcada per l’orfandat, l’alcoholisme, la misèria i la depressió, i tanmateix orgullós del seu rol creatiu en un país acabat de fer.  El text està disposat en forma de breus estampes on el diàlegs marquen la difícil relació de Poe amb l’entorn (el pare adoptiu, els amors frustrats o no, les penúries constants, els editors sense escrúpols).  Les il·lustracions oníriques, pertorbadores, d’estètica Joan Pons, esdevenen el complement perfecte d’allò que llegim. A destacar la identitat (motivada) Edgar del text = corb de les il·lustracions. Un corb que evoluciona fins a empetitir-se en el tràgic final.  Encara un encert més: el text intercala fragments escollits de l’obra, tot convidant-nos a aprofundir-hi.

Xerrada al col·legi Cardenal Spínola, l'any passat. N'hi ha previstes un parell de sessions per al proper mes de març, propiciades per Barcanova i el seu p rograma específic per a la difusió del projecte en els centres de secundària. La primera al C.E. San Francisco, dijous 20 a les 11. La segona  (i tercera) a l'IES Josep Pla, dimarts 25, a partir d'1/4 de 9. Gràcies Jordi i Cristina pel vostre interès! A veure si incentivem la lectura, la creativitat, el treball en grup i de retruc alguna cosa més!

No, no em refereixo a una assignatura rància, uniformitzadora, de l'estil de la costura, la urbanitat servil o l'adoctrinament forçós i igualitari, en l'època en què el súmmum de l'educació física era saltar el plint i acabar la gesta viril amb els braços en creu. N'hem fet la prova: mostres d'alfabets diferents al nostre, amb còpia maldestra inclosa...i tot per convergir en una lletra relativament fàcil d'imitar: la uncial (segles VI-VIII dC). Per escriure (o tal vegada dibuixar) deixant anar els traços, cal tranquil·litat, llum a l'aula i al cap, l'atenció fixada. Vam fer-ne la prova, amb llapis i retoladors, connectant amb l'esperit grafiter de bastants. La pregunta, reveladora: quan ho tornarem a fer, profe ?

Una bona pregunta. Me la van formular fa dos anys, a l'aula, en un reportatge per al TN de TV3  les imatges del qual aprofiten cada cop que volen il·lustrar què es cou a les escoles. Així guanyo en cobertura mediática, encara que sigui efírmerament i la fornera del barri em reconeix. Hi coincideixo (en l'espai, però no, ai las, quant al punt de vista) amb el sempre lúcid i ponderat Daniel Cassany. Mireu a partir del minut 2.15.  Pistes per treballar l'ortografia a l'ESO.