Passa al contingut principal

LLUNY DEL PARADÍS, DE RAMON BREU

Merescudíssim premi Vila d'Ascó 2018



Per a qui signa aquestes línies, llegir en Ramon Breu és garantia alhora de lectura intel·ligent i de passar una bona estona. L'autor parla del que coneix, i com que en sap un niu, d'on som i sobretot d'on venim, llegir-lo ens ajuda a entendre el moment que ens toca viure. Aquesta reflexió ens ve d'haver llegit altres llibres seus, i també és extensiu a Lluny del paradís, títol que remet a la fugida del jardí de l'Edèn quan Adam i Eva van pecar. No desvetllarem el desenllaç d'aquesta magnífica novel·la, però sí que avançarem que, a contràriament a la història del Gènesi, l'escapada final suposa un alleujament. L'heroi és un alferes català, Jordi Orriols, destinat a Guinea Equatorial el 1959. Tot i ser desafecto al règim de manera ben palesa, la talla moral de l'Orriols el condueix a arriscar la vida pels companys a la guerra de Sidi Ifni, penúltim reducte de l'imperio. És per això que, tot i estar en el punt de mira de les autoritats, la seva vida, mentre mantingui un perfil baix, no corre perill. A la colònia hi descobreix altres catalans que responen a una taxonomia variada, des dels que fugen de la repressió fins als que no experimenten cap vergonya a espoliar la terra dels negrets. La inflexió arriba quan l'Orriols hi troba també l'amor, la infermera Clara Vilaplana, filla d'un terratinent, i junts s'enfronten a una realitat tèrbola. El que els obre els ulls és una pràctica que malauradament s'ha estès massa en el temps i que ha arribat a afectar la metròpoli fins fa relativament poc: el robatori de nadons amb diverses finalitats. Un dels mèrits indubtables de Breu és aconseguir que el lector, si és tan mandrós com jo mateix, entengui i fins i tot projecti dins del cap imatges que podem qualificar obertament de cinematogràfiques. Sabem que es tracta de ficció, però, en acabat, hi haurà qui regirarà el llibre per trobar-hi la fórmula basat en fets reals. Si el nostre fos un país normal (sigui quin sigui el sentit del terme), aquí hi hauria prou matèria per a una sèrie de televisió. De moment ens acontentem, que no és pas poc, amb imaginar-nos l'elenc d'actors nostrats que farien el fet: afortunadament somiar continua sent gairebé gratis. Vaja, que requereix una petita inversió: poc més que l'equivalent a un menú saborós en un lloc de confiança. A l'enllaç se'n pot descarregar el primer capítol

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'EXPEDICIÓ DEL DOCTOR BALMIS, DE MARÍA SOLAR

Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però

NOVES INQUIETUDS POSADES EN MARXA

  Un grapat de recursos, vistosos però que alhora propicien un acostament "diferent" a l'àrea de Llengua i literatura.  Només cal clicar l'enllaç per accedir al padlet en qüestió.