Passa al contingut principal

BALANÇ DE L’ANY


No és tan atapeït com això, però...


Fa tot just dotze mesos érem a Picanya per parlar in situ de Paraules de Júlia i vam defensar la lectura davant un públic inflexible, adolescent i prou madur alhora per copsar-ne la duresa: l’IES Enric Valor i l’Escola Gavina. I aprofitant l’estada, vaig fer de jurat del Premi Enric Valor per premiar l’interessantíssima Pell de seda, de Vicent Sanhermelando. Parlant de fer de jurat, després de desenes de lectures, vam dir-ne la nostra al Premi Protagonista Jove pels volts de sant Jordi. També per aquestes dates vaig ser-hi al Centre de Formació d’Adults de Can Marfà, a Mataró, per parlar novament de la Júlia i de la ficció en general.
Al gener i al novembre vaig anar a les dues biblioteques de Mataró per parlar de La Fina Ensurts. Al març, al col·legi Amor de Déu de Sant Adrià del Besòs. I encara que fos a distància, també vaig parlar-ne amb els lectors de la biblioteca de Solsona.
Pel que fa a publicacions, cap al maig va aparèixer el nou manual de Llengua de Cruïlla per a l’ESO, per al qual vaig elaborar activitats d’expressió oral. Al setembre, un nou conte al Cavall Fort (Cada nit, la mateixa història) i un article a la revista CLIJ: “Pantallas aliadas. Booktrailers en el aula de secundaria”.
No podia faltar la formació en aquest resum apressat. Dos tallers, un de booktrailers i un altre sobre com treballar la gramàtica a secundària, a l’Escola d’Estiu del Maresme i a les Jornades del Col·legi de Llicenciats. També per al Col·legi, un nou curs sobre booktrailers, amb els amics Carles Alcoy, Elisabet Valls i Sònia Escobar.
I esquitxant erràticament aquest tràfec, les crítiques a Faristol i els informes editorials a Bromera/Algar.
Queden pendents de valorar un parell d’obres meves, perquè cal no perdre l’esperança de tornar a publicar, i més comptant amb el suport de l’agència Sandra Bruna.
Per últim (que no falti!) la col·laboració entusiasta i reiterada en el Projecte Lectura Jove, ja en la seva novena edició, i sobretot sobretot, la curiositat, que m’ha dut allà on sóc. Ni més ni menys.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'EXPEDICIÓ DEL DOCTOR BALMIS, DE MARÍA SOLAR

Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però

NO VENIMOS DEL LATÍN, DE CARME JIMÉNEZ HUERTAS

Confesso que en una primera instància, com a romanista, no em podia mirar un títol així sinó amb una certa condescendència. L’agosarament del text, ja des de bon començament, em va engrescar a la lectura, convençut que acabaria descobrint on trontollava l’entramat. Doncs no. A la llum d’unes poques afirmacions, incontestables de tan lúcides, vaig veure com se sacsejaven un seguit de creences inalterables i inqüestionades ja des de l’època llunyana en què freqüentàvem l’Aula Magna de la sacrosanta Facultat de Filologia. Sempre havíem cregut en el dogma que el llatí que els romans van estendre per l’Imperi es va corrompre,  tot cedint el pas al llatí vulgar. Un llatí vulgar que al seu torn es fragmentaria en diverses parles, gràcies a l’acció del substrat i del superestrat i amb la correcció del grau de romanització inicial i del poder polític final. I tot això amanit amb la mediatització del poder terrenal de l’Església. Però una via d’aigua enorme apareix en aquest sòlid buc c

A BOCA DE CANÓ, DE MANEL ÀLAMO

Els adolescents, lectors o no, poden tenir moltes mancances, però saben distingir les coses autèntiques d'aquelles que no ho són. Per això cal donar-los a tastar de totes totes  A boca de canó,  un llibre que arribarà a la fibra sensible del lector per poc que s'hi acosti. Es tracta d'una història recurrent, que a mi m'ha recordat, salvant les distàncies, dues grans pel·lícules de Clint Eastwood: Million Dollar Baby i Grand Torino, i que segueix l'esquema heroic clàssic. I això no és un retret, sinó una garantia de bon ofici de l'escriptor. Un vell malcarat (o no), fracassat (això sí) pot exercir de pare/mentor i redimir un/a jove abocat a una vida sense nord. Vera és una noia sense pare, amb una mare drogoaddicta, que troba el seu únic consol xutant a porteria. I se'n surt, destrossant el vell tòpic que les noies no saben jugar a futbol. La seva vida, i la d'un entrenador sobrevingut, una vella glòria del València malbaratada, faran un tomb decisiu q