Salta al contingut principal

DECÀLEG QUE TOT AUTOR DE LIJ HAURIA DE TENIR MOLT EN COMPTE

Sembla que gesticulo força

No n'hi ha prou amb escriure el llibre a ordinador: cal personalitzar-lo a mà

Hi ha autors que ofereixen consells sobre com escriure novel·les per a aquest públic. Jo, que no en sé pas tant, em limito a transcriure les respostes que els nens i nenes de 6è de l’escola Amor de Déu de Sant Adrià de Besòs van donar a la pregunta què li demaneu a un llibre perquè us interessi?
1. Ens volem divertir.
2. Volem ficar-nos dins de la pell del protagonista. Hi ajuda que tingui la nostra edat i que tingui algun problema que nosaltres puguem tenir.
3. Volem que hi passin coses i sentir emocions: por, intriga, incertesa.
4. Volem que l’autor/a ens sorprengui. Hi ha històries que ja sabem com acaben.
5. Volem que hi hagi molta imaginació.
6. Ens agraden les històries que barregen realitat i fantasia.
7. Preferim llibres que siguin fàcils de llegir. A alguns ens agraden les bones històries, però ens costa llegir.
8. Ens encanten aquelles històries que t’enganxen tant que no pots (i no vols) deixar de llegir-les.
9. Que no hi faltin dibuixos per ajudar-nos a llegir i a imaginar com són els personatges.
... I també ens agrada preguntar a l’autor/a tot allò que ens passi pel cap.

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS, DE JORDI FOLCK

SET RAONS PER LLEGIR NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS , DE JORDI FOLCK El set ens sembla una xifra atractiva. És un nombre primer. El set del grup artístic Dau al Set. Les anomenades set meravelles del món antic... Llegir continuarà una experiència única i intransferible, sortosament fora de l’abast de la IA (que segurament tindrà molt d’artificial i ben poc d’intel·ligència). I per últim, no és el mateix alimentar-se que degustar, ni mirar que admirar, ni escoltar que sentir . Enunciades, doncs les coordenades (el nombre 7, llegir, sentir), passem a glossar què fa que aquest llibre no passi desapercebut. 1.    Els temes tractats. La discapacitat (o si se’ns permet, l’altercapacitat, que té molt de capacitat i no gaire de dis- ), el valor de l’amistat i de la família, la resiliència (que es tradueix a no abaixar els braços davant de l’adversitat), la reivindicació de l’esforç i de la creativitat per superar la grisor del món que ens envolta. 2.    La magnit...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

PARAULES , FLORS I PÓLVORA, DE CINTA ARASA

  És possible (re)crear una Mercè Rodoreda adolescent versemblant, i que el resultat interessi tant el lector que no la coneix com el que sí (i que, conscientment o no, buscarà entre línies connexions  biobibliogràfiques ). Vet aquí, doncs,  Paraules, flors i pólvora . Arasa se’n surt amb gran solvència, de l’àrdua tasca de novel·lar la primera joventut de Rodoreda, que culmina amb el compromís polític i cultural, si és que cal dissociar-los. De la mà de la imaginació de l’autora (documentada, sí, però fruit de la seva creativitat), coneixem i ens creiem una Merceneta de ca seva, que es debat entre el record de l’avi i l’agraïment a l’oncle  americano.  També som testimonis de l’atracció per un adroguer tortosí, implicat en una xarxa tan clandestina com necessària. En acabat, descobrim que aquest personatge és fictici. L’aposta immersiva d’Arasa en aquest joc entre versemblança i biografia, però, encara va més lluny, tot afegint-hi elements tan interessants...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

A BOCA DE CANÓ, DE MANEL ÀLAMO

Els adolescents, lectors o no, poden tenir moltes mancances, però saben distingir les coses autèntiques d'aquelles que no ho són. Per això cal donar-los a tastar de totes totes  A boca de canó,  un llibre que arribarà a la fibra sensible del lector per poc que s'hi acosti. Es tracta d'una història recurrent, que a mi m'ha recordat, salvant les distàncies, dues grans pel·lícules de Clint Eastwood: Million Dollar Baby i Grand Torino, i que segueix l'esquema heroic clàssic. I això no és un retret, sinó una garantia de bon ofici de l'escriptor. Un vell malcarat (o no), fracassat (això sí) pot exercir de pare/mentor i redimir un/a jove abocat a una vida sense nord. Vera és una noia sense pare, amb una mare drogoaddicta, que troba el seu únic consol xutant a porteria. I se'n surt, destrossant el vell tòpic que les noies no saben jugar a futbol. La seva vida, i la d'un entrenador sobrevingut, una vella glòria del València malbaratada, faran un tomb decisiu q...
2 comentaris
Més informació