DECÀLEG QUE TOT AUTOR DE LIJ HAURIA DE TENIR MOLT EN COMPTE

Sembla que gesticulo força

No n'hi ha prou amb escriure el llibre a ordinador: cal personalitzar-lo a mà

Hi ha autors que ofereixen consells sobre com escriure novel·les per a aquest públic. Jo, que no en sé pas tant, em limito a transcriure les respostes que els nens i nenes de 6è de l’escola Amor de Déu de Sant Adrià de Besòs van donar a la pregunta què li demaneu a un llibre perquè us interessi?

1. Ens volem divertir.

2. Volem ficar-nos dins de la pell del protagonista. Hi ajuda que tingui la nostra edat i que tingui algun problema que nosaltres puguem tenir.

3. Volem que hi passin coses i sentir emocions: por, intriga, incertesa.

4. Volem que l’autor/a ens sorprengui. Hi ha històries que ja sabem com acaben.

5. Volem que hi hagi molta imaginació.

6. Ens agraden les històries que barregen realitat i fantasia.

7. Preferim llibres que siguin fàcils de llegir. A alguns ens agraden les bones històries, però ens costa llegir.

8. Ens encanten aquelles històries que t’enganxen tant que no pots (i no vols) deixar de llegir-les.

9. Que no hi faltin dibuixos per ajudar-nos a llegir i a imaginar com són els personatges.

... I també ens agrada preguntar a l’autor/a tot allò que ens passi pel cap.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'EXPEDICIÓ DEL DOCTOR BALMIS, DE MARÍA SOLAR

Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però

Més informació

NOVES INQUIETUDS POSADES EN MARXA

Un grapat de recursos, vistosos però que alhora propicien un acostament "diferent" a l'àrea de Llengua i literatura. Només cal clicar l'enllaç per accedir al padlet en qüestió.

Més informació

LA NIT DE LA PAPALLONA, DE MARGARIDA ARITZETA

El premi Barcanova de literatura juvenil 2013 és una història duríssima. La M inicia un procés de metamorfosi, enfrontada al món tot buscant-hi un lloc, fregant la malaltia mental. Als seus somnis d'esdevenir música, s'hi suma l'amor, ambivalent i encarnat per un noi de la seva edat i per un misteriós veterà de guerra balcànic. La clau de volta serà una nit d'excessos, comiat de l'estiu i tal vegada de la vida tal com la M i els seus acòlits la concebien abans d'un fet terrible i confús. La història, plena de sordidesa, abandó, incomprensió, rebel·lia amb causa (o no), nihilisme... no future , en definitiva, no deixa de ser un intent de respondre a la pregunta bàsica: qui sóc jo? La nit de la papallona és una novel·la difícil, tant pel que diu per com ho diu, gens amable i que ofereix poques esperances. No cal enganyar els joves amb mons de llaminadura presidits per un simpàtic ratolinet d'obscures intencions, però segurament hi ha un terme mig.

Més informació

JOAN BUSTOS: SOBRE LLIBRES

Cercar en aquest blog