Passa al contingut principal

DECÀLEG QUE TOT AUTOR DE LIJ HAURIA DE TENIR MOLT EN COMPTE

Sembla que gesticulo força

No n'hi ha prou amb escriure el llibre a ordinador: cal personalitzar-lo a mà

Hi ha autors que ofereixen consells sobre com escriure novel·les per a aquest públic. Jo, que no en sé pas tant, em limito a transcriure les respostes que els nens i nenes de 6è de l’escola Amor de Déu de Sant Adrià de Besòs van donar a la pregunta què li demaneu a un llibre perquè us interessi?
1. Ens volem divertir.
2. Volem ficar-nos dins de la pell del protagonista. Hi ajuda que tingui la nostra edat i que tingui algun problema que nosaltres puguem tenir.
3. Volem que hi passin coses i sentir emocions: por, intriga, incertesa.
4. Volem que l’autor/a ens sorprengui. Hi ha històries que ja sabem com acaben.
5. Volem que hi hagi molta imaginació.
6. Ens agraden les històries que barregen realitat i fantasia.
7. Preferim llibres que siguin fàcils de llegir. A alguns ens agraden les bones històries, però ens costa llegir.
8. Ens encanten aquelles històries que t’enganxen tant que no pots (i no vols) deixar de llegir-les.
9. Que no hi faltin dibuixos per ajudar-nos a llegir i a imaginar com són els personatges.
... I també ens agrada preguntar a l’autor/a tot allò que ens passi pel cap.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'EXPEDICIÓ DEL DOCTOR BALMIS, DE MARÍA SOLAR

Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però

NOVES INQUIETUDS POSADES EN MARXA

  Un grapat de recursos, vistosos però que alhora propicien un acostament "diferent" a l'àrea de Llengua i literatura.  Només cal clicar l'enllaç per accedir al padlet en qüestió.

LA NIT DE LA PAPALLONA, DE MARGARIDA ARITZETA

El premi Barcanova de literatura juvenil 2013 és una història duríssima. La M inicia un procés de metamorfosi, enfrontada al món tot buscant-hi un lloc, fregant la malaltia mental. Als seus somnis d'esdevenir música, s'hi suma l'amor, ambivalent i encarnat per un noi de la seva edat i per un misteriós veterà de guerra balcànic. La clau de volta serà una nit d'excessos, comiat de l'estiu i tal vegada de la vida tal com la M i els seus acòlits la concebien abans d'un fet terrible i confús. La història, plena de sordidesa, abandó, incomprensió, rebel·lia amb causa (o no), nihilisme... no future , en definitiva, no deixa de ser un intent de respondre a la pregunta bàsica: qui sóc jo? La nit de la papallona és una novel·la difícil, tant pel que diu per com ho diu, gens amable i que ofereix poques esperances. No cal enganyar els joves amb mons de llaminadura presidits per un simpàtic ratolinet d'obscures intencions, però segurament hi ha un terme mig.