Salta al contingut principal

A PICANYA

Sentant càtedra (ha ha ha!)
Com escoltaven, tu!

Sortir-se de la zona de confort de tant en tant suposa un trasbals però també ajuda a ampliar-la. Per això vam muntar la paradeta divendres passat 300 quilòmetres al sud. Amb tot el que suposa jugar a fora de casa. Dos partits. A l’escola Gavina i a l’IES Enric Valor de Picanya. Enfrontar-se  a l’homo adulescens lector en el seu hàbitat natural va ser emocionant. Amb la seva desimboltura i sentit crític natural. Al vespre, trobada de luxe per al veredicte del 36è premi Enric Valor de literatura juvenil. Per arribar a un acord ràpid i satisfactori, que interpretem com a bon senyal. Queda dit, doncs.
I ara, la llista d’agraïments, quilomètrica.
A l’escola Gavina (ens feu molta, molta enveja!). A Albert Dasí (blogaire, pedagog i factòtum), Empar Martínez (propiciadora de l’encontre amb els lectors/es), Mar Sauret (seguidora del que es cou en LIJ i, oh sorpresa, d’aquest blog!).
A Juli Avinent de l’IES Enric Valor i a la seva cohort de lectores (i algun lector), per les seves preguntes punyents i desenfadades.
Al jurat del premi Enric Valor per compartir els seus punts de vista. A Sabina Asencio, Isabel García Canet i Pilar Puchades, lletraferides i companyes de professió.
A l’ajuntament de Picanya pel suport inamovible a la cultura.
I per descomptat, gràcies a Núria Sendra i a Edicions del Bullent per la seva constant inquietud perquè tot funcionés a la perfecció
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

  1. Litus14/12/16 22:28

    El més interessa és quan en aquest sud dels meus avantpassats arribes a la zona de confort, arrossos inclosos

    ResponElimina
  2. Mar Sauret - traductora i professora18/12/16 18:26

    Joan,
    tot un plaer haver-te pogut escoltat!! Gràcies per compartir amb nosaltres els teus coneixements sobre LIJ i els secrets dels teus llibres. Les experiències amb els teus alumnes són un bon exemple de com treballar la literatura, fer-la viva i atractiva. Com motivar-los a la lectura és tan necessari en un món actual tan competitiu en ofertes de temps lliure! Gràcies. ;)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS, DE JORDI FOLCK

SET RAONS PER LLEGIR NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS , DE JORDI FOLCK El set ens sembla una xifra atractiva. És un nombre primer. El set del grup artístic Dau al Set. Les anomenades set meravelles del món antic... Llegir continuarà una experiència única i intransferible, sortosament fora de l’abast de la IA (que segurament tindrà molt d’artificial i ben poc d’intel·ligència). I per últim, no és el mateix alimentar-se que degustar, ni mirar que admirar, ni escoltar que sentir . Enunciades, doncs les coordenades (el nombre 7, llegir, sentir), passem a glossar què fa que aquest llibre no passi desapercebut. 1.    Els temes tractats. La discapacitat (o si se’ns permet, l’altercapacitat, que té molt de capacitat i no gaire de dis- ), el valor de l’amistat i de la família, la resiliència (que es tradueix a no abaixar els braços davant de l’adversitat), la reivindicació de l’esforç i de la creativitat per superar la grisor del món que ens envolta. 2.    La magnit...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

A L'IES MEDITERRÀNIA, DEL MASNOU

Amb l'Anna Muñoz, que va tenir l'amabilitat de convidar-me Amb els joves lectors de l'institut Convé sortir de tant en tant del context habitual, de l'anomenada zona de confort, i sotmetre's a l'auditoria d'enfrontar-se a públics diferents. Com ahir mateix. M'havien convidat a parlar de Música amagada , lectura obligatòria a 2n d'ESO, però vaig creure que els havia de parlar de la necessitat d'anar amb els ulls ben oberts pel "llegir" el món i de la necessitat de "créixer". No, no cal convertir-se en un heroi, però sí que vaig proposar la idea de convertir-se en "escriptors" o fins i tot "cineastes". El millor: compartir idees i punts de vista amb altres persones, perquè amb l'intercanvi només es pot guanyar.
7 comentaris
Més informació

PARAULES , FLORS I PÓLVORA, DE CINTA ARASA

  És possible (re)crear una Mercè Rodoreda adolescent versemblant, i que el resultat interessi tant el lector que no la coneix com el que sí (i que, conscientment o no, buscarà entre línies connexions  biobibliogràfiques ). Vet aquí, doncs,  Paraules, flors i pólvora . Arasa se’n surt amb gran solvència, de l’àrdua tasca de novel·lar la primera joventut de Rodoreda, que culmina amb el compromís polític i cultural, si és que cal dissociar-los. De la mà de la imaginació de l’autora (documentada, sí, però fruit de la seva creativitat), coneixem i ens creiem una Merceneta de ca seva, que es debat entre el record de l’avi i l’agraïment a l’oncle  americano.  També som testimonis de l’atracció per un adroguer tortosí, implicat en una xarxa tan clandestina com necessària. En acabat, descobrim que aquest personatge és fictici. L’aposta immersiva d’Arasa en aquest joc entre versemblança i biografia, però, encara va més lluny, tot afegint-hi elements tan interessants...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació