Passa al contingut principal

A PICANYA

Sentant càtedra (ha ha ha!)
Com escoltaven, tu!

Sortir-se de la zona de confort de tant en tant suposa un trasbals però també ajuda a ampliar-la. Per això vam muntar la paradeta divendres passat 300 quilòmetres al sud. Amb tot el que suposa jugar a fora de casa. Dos partits. A l’escola Gavina i a l’IES Enric Valor de Picanya. Enfrontar-se  a l’homo adulescens lector en el seu hàbitat natural va ser emocionant. Amb la seva desimboltura i sentit crític natural. Al vespre, trobada de luxe per al veredicte del 36è premi Enric Valor de literatura juvenil. Per arribar a un acord ràpid i satisfactori, que interpretem com a bon senyal. Queda dit, doncs.
I ara, la llista d’agraïments, quilomètrica.
A l’escola Gavina (ens feu molta, molta enveja!). A Albert Dasí (blogaire, pedagog i factòtum), Empar Martínez (propiciadora de l’encontre amb els lectors/es), Mar Sauret (seguidora del que es cou en LIJ i, oh sorpresa, d’aquest blog!).
A Juli Avinent de l’IES Enric Valor i a la seva cohort de lectores (i algun lector), per les seves preguntes punyents i desenfadades.
Al jurat del premi Enric Valor per compartir els seus punts de vista. A Sabina Asencio, Isabel García Canet i Pilar Puchades, lletraferides i companyes de professió.
A l’ajuntament de Picanya pel suport inamovible a la cultura.
I per descomptat, gràcies a Núria Sendra i a Edicions del Bullent per la seva constant inquietud perquè tot funcionés a la perfecció
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

  1. Litus14/12/16 22:28

    El més interessa és quan en aquest sud dels meus avantpassats arribes a la zona de confort, arrossos inclosos

    ResponElimina
  2. Mar Sauret - traductora i professora18/12/16 18:26

    Joan,
    tot un plaer haver-te pogut escoltat!! Gràcies per compartir amb nosaltres els teus coneixements sobre LIJ i els secrets dels teus llibres. Les experiències amb els teus alumnes són un bon exemple de com treballar la literatura, fer-la viva i atractiva. Com motivar-los a la lectura és tan necessari en un món actual tan competitiu en ofertes de temps lliure! Gràcies. ;)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'EXPEDICIÓ DEL DOCTOR BALMIS, DE MARÍA SOLAR

Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

NOVES INQUIETUDS POSADES EN MARXA

  Un grapat de recursos, vistosos però que alhora propicien un acostament "diferent" a l'àrea de Llengua i literatura.  Només cal clicar l'enllaç per accedir al padlet en qüestió.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

LA NIT DE LA PAPALLONA, DE MARGARIDA ARITZETA

El premi Barcanova de literatura juvenil 2013 és una història duríssima. La M inicia un procés de metamorfosi, enfrontada al món tot buscant-hi un lloc, fregant la malaltia mental. Als seus somnis d'esdevenir música, s'hi suma l'amor, ambivalent i encarnat per un noi de la seva edat i per un misteriós veterà de guerra balcànic. La clau de volta serà una nit d'excessos, comiat de l'estiu i tal vegada de la vida tal com la M i els seus acòlits la concebien abans d'un fet terrible i confús. La història, plena de sordidesa, abandó, incomprensió, rebel·lia amb causa (o no), nihilisme... no future , en definitiva, no deixa de ser un intent de respondre a la pregunta bàsica: qui sóc jo? La nit de la papallona és una novel·la difícil, tant pel que diu per com ho diu, gens amable i que ofereix poques esperances. No cal enganyar els joves amb mons de llaminadura presidits per un simpàtic ratolinet d'obscures intencions, però segurament hi ha un terme mig.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació