Il·lustració (magnífica) d'Òscar Julve
La Fina Ensurts va ser un conte abans que una novel·la. Es deia La Fina, que no és com els altres. I com a tal va aparèixer a Cavall Fort.
El proper divendres 13 la Mia Casanovas ens l'explicarà per fer-nos passar una estona terroríficament...divertida.
Serà a Vilassar de Dalt, a la biblioteca de Can Manyer, a les 18:30.
Esgarrifances i algun pet (de por o de riure) garantits.
|
És possible (re)crear una Mercè Rodoreda adolescent versemblant, i que el resultat interessi tant el lector que no la coneix com el que sí (i que, conscientment o no, buscarà entre línies connexions biobibliogràfiques ). Vet aquí, doncs, Paraules, flors i pólvora . Arasa se’n surt amb gran solvència, de l’àrdua tasca de novel·lar la primera joventut de Rodoreda, que culmina amb el compromís polític i cultural, si és que cal dissociar-los. De la mà de la imaginació de l’autora (documentada, sí, però fruit de la seva creativitat), coneixem i ens creiem una Merceneta de ca seva, que es debat entre el record de l’avi i l’agraïment a l’oncle americano. També som testimonis de l’atracció per un adroguer tortosí, implicat en una xarxa tan clandestina com necessària. En acabat, descobrim que aquest personatge és fictici. L’aposta immersiva d’Arasa en aquest joc entre versemblança i biografia, però, encara va més lluny, tot afegint-hi elements tan interessants...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada