Salta al contingut principal

CUENTOS BRUTOS, DE JOSEP GARCIA

Gens bèsties, per això, sinó plens de matisos
La tradició vol que en el pot petit hi càpiga la bona confitura (i el pitjor verí). Aquest recull de relats breus, que no microrelats, presenta, tot i l'economia de recursos que imposen les distàncies curtes, una fondària evident. Com quan menystens un xupito per la seva grandària (petitària?), te'l beus de cop i aleshores t'adones de la contundència de l'alcohol que et castiga l'esòfag. Hi ha recurrència de temes, però amb un denominador comú: la fragilitat o l'estupidesa humana, si és que cal diferenciar-les, deixades en evidència a través de l'escriptura sòbria de qui exposa els fets. Històries conegudes adquireixen una nova dimensió explicades per en Garcia. Com quan et pregunten retòricament saben aquel que diu? i la resposta és que sí, però calles perquè vols gaudir de la veu de qui t'explica l'acudit. El món no té arregglu, com dirien alguns, però no passa res per parlar-ne. L'humor ajuda a posar distància amb una realitat que sovint fa mal, per poc que hi gratis. Tal vegada, com podria esdevenir en un relat d'en Garcia, si l'autor tingués un cognom enrevessat (poso per cas Mrozek, a qui em recorda), en Josep esdevindria un autor de culte. Però malauradament la seva escriptura, com el seu cognom, és diàfana, i això li permet carregar contra l'absurd i contra l'abús de les jerarquies. Y no deja títere con cabeza, com toca a aquestes alçades de la pel·lícula. Brindo per vós, mestre!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS, DE JORDI FOLCK

SET RAONS PER LLEGIR NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS , DE JORDI FOLCK El set ens sembla una xifra atractiva. És un nombre primer. El set del grup artístic Dau al Set. Les anomenades set meravelles del món antic... Llegir continuarà una experiència única i intransferible, sortosament fora de l’abast de la IA (que segurament tindrà molt d’artificial i ben poc d’intel·ligència). I per últim, no és el mateix alimentar-se que degustar, ni mirar que admirar, ni escoltar que sentir . Enunciades, doncs les coordenades (el nombre 7, llegir, sentir), passem a glossar què fa que aquest llibre no passi desapercebut. 1.    Els temes tractats. La discapacitat (o si se’ns permet, l’altercapacitat, que té molt de capacitat i no gaire de dis- ), el valor de l’amistat i de la família, la resiliència (que es tradueix a no abaixar els braços davant de l’adversitat), la reivindicació de l’esforç i de la creativitat per superar la grisor del món que ens envolta. 2.    La magnit...

PARAULES , FLORS I PÓLVORA, DE CINTA ARASA

  És possible (re)crear una Mercè Rodoreda adolescent versemblant, i que el resultat interessi tant el lector que no la coneix com el que sí (i que, conscientment o no, buscarà entre línies connexions  biobibliogràfiques ). Vet aquí, doncs,  Paraules, flors i pólvora . Arasa se’n surt amb gran solvència, de l’àrdua tasca de novel·lar la primera joventut de Rodoreda, que culmina amb el compromís polític i cultural, si és que cal dissociar-los. De la mà de la imaginació de l’autora (documentada, sí, però fruit de la seva creativitat), coneixem i ens creiem una Merceneta de ca seva, que es debat entre el record de l’avi i l’agraïment a l’oncle  americano.  També som testimonis de l’atracció per un adroguer tortosí, implicat en una xarxa tan clandestina com necessària. En acabat, descobrim que aquest personatge és fictici. L’aposta immersiva d’Arasa en aquest joc entre versemblança i biografia, però, encara va més lluny, tot afegint-hi elements tan interessants...

A BOCA DE CANÓ, DE MANEL ÀLAMO

Els adolescents, lectors o no, poden tenir moltes mancances, però saben distingir les coses autèntiques d'aquelles que no ho són. Per això cal donar-los a tastar de totes totes  A boca de canó,  un llibre que arribarà a la fibra sensible del lector per poc que s'hi acosti. Es tracta d'una història recurrent, que a mi m'ha recordat, salvant les distàncies, dues grans pel·lícules de Clint Eastwood: Million Dollar Baby i Grand Torino, i que segueix l'esquema heroic clàssic. I això no és un retret, sinó una garantia de bon ofici de l'escriptor. Un vell malcarat (o no), fracassat (això sí) pot exercir de pare/mentor i redimir un/a jove abocat a una vida sense nord. Vera és una noia sense pare, amb una mare drogoaddicta, que troba el seu únic consol xutant a porteria. I se'n surt, destrossant el vell tòpic que les noies no saben jugar a futbol. La seva vida, i la d'un entrenador sobrevingut, una vella glòria del València malbaratada, faran un tomb decisiu q...