Si aquesta
nit sents una remor estranya
que, no
saps com, t’obliga a mirar el cel,
i enyores
gust de mel
i tens
desig d’una pau que no enganya…
és que a
través dels aires de la nit
t’arriba
aquell ressò de l’Establia
de quan
l’Infant naixia
i s’elevava
un càntic d’infinit.
Si ja no saps sentir-te pastoret,
ni aturar-te a entendre el bell missatge,
almenys, tingues coratge
de seguir el teu camí amb el cor net.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada