Passa al contingut principal

UN ANY PLE DE LLETRES

Coincidint aproximadament amb el primer aniversari d'aquest blog, tocaria fer revisió del període. Vaig parlar al CE San Francisco, de Sant Martí, i a l'IES Josep Pla de Nou Barris, sobre com fer booktrailers, amb el patrocini de Barcanova. I també a l'Escola d'Estiu del Maresme, convidat per la Judith Vives, tot i que bescanviant el públic adolescent per professorat.
Cal no oblidar tampoc la quarta edició del Projecte Lectura Jove, amb els amics Carles Alcoy, Sònia Escobar i Elisabeth Valls, amb premis molt especials. Per segon cop, convidat per la Dolors Ortiz, he estat jurat del premi Gran Angular de novel·la juvenil, convocat per Cruïlla. Puc afirmar, conseqüentment, que he estat dels primers a llegir una excel·lent novel·la: Fario, de Santi Baró. Tot i que, malauradament, no es pot dir el mateix de bona part dels originals dels quals he fet informes per a Algar i Bromera, enviats per la Carol Borràs. I tot i el sedàs evident que suposa la publicació, pocs llibres dels que he ressenyat per a la revista Faristol, per mediació de la Marga Mateu, m'han deixat petja. En un altre ordre de coses, 2015 serà (per fi!) l'any de publicació de Pa sucat amb somnis (fins fa poc Receptes per somiar), editat per Joan Vives i que es publicarà a Animallibres. També apareixeran publicats un seguit de materials de suport per a l'ESO (Grup Promotor), relacionats amb l'expressió escrita, suggerits en el seu dia per en Pere Macià i matisats per la Montse Santos. També l'any vinent apareixerà la nova sèrie de manuals de Text-La Galera, els quals, tot i la direcció eficient de Xavier Carrasco i la col·laboració colze amb colze amb l'Anna Canals i la Clara Ametller, no han arribat al port que voldríem (perdó per la metàfora marinera). No cal descartar futures singladures conjuntes, malgrat tot. Per acabar aquest balanç apressat no seria just deixar de mencionar altres aspectes no reeixits: el procés de selecció per accedir a la direcció d'un conegut i prestigiós centre escolar maresmenc i la convocatòria fallida d'un curs de formació al Col·legi de Llicenciats. I tot plegat amanit per un curs de formació en aprenentatge formatiu al Secretariat de l'Escola Cristiana (cal renovar-se!) i la feina quotidiana com a cap d'estudis d'ESO.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'EXPEDICIÓ DEL DOCTOR BALMIS, DE MARÍA SOLAR

Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però

NO VENIMOS DEL LATÍN, DE CARME JIMÉNEZ HUERTAS

Confesso que en una primera instància, com a romanista, no em podia mirar un títol així sinó amb una certa condescendència. L’agosarament del text, ja des de bon començament, em va engrescar a la lectura, convençut que acabaria descobrint on trontollava l’entramat. Doncs no. A la llum d’unes poques afirmacions, incontestables de tan lúcides, vaig veure com se sacsejaven un seguit de creences inalterables i inqüestionades ja des de l’època llunyana en què freqüentàvem l’Aula Magna de la sacrosanta Facultat de Filologia. Sempre havíem cregut en el dogma que el llatí que els romans van estendre per l’Imperi es va corrompre,  tot cedint el pas al llatí vulgar. Un llatí vulgar que al seu torn es fragmentaria en diverses parles, gràcies a l’acció del substrat i del superestrat i amb la correcció del grau de romanització inicial i del poder polític final. I tot això amanit amb la mediatització del poder terrenal de l’Església. Però una via d’aigua enorme apareix en aquest sòlid buc c

A BOCA DE CANÓ, DE MANEL ÀLAMO

Els adolescents, lectors o no, poden tenir moltes mancances, però saben distingir les coses autèntiques d'aquelles que no ho són. Per això cal donar-los a tastar de totes totes  A boca de canó,  un llibre que arribarà a la fibra sensible del lector per poc que s'hi acosti. Es tracta d'una història recurrent, que a mi m'ha recordat, salvant les distàncies, dues grans pel·lícules de Clint Eastwood: Million Dollar Baby i Grand Torino, i que segueix l'esquema heroic clàssic. I això no és un retret, sinó una garantia de bon ofici de l'escriptor. Un vell malcarat (o no), fracassat (això sí) pot exercir de pare/mentor i redimir un/a jove abocat a una vida sense nord. Vera és una noia sense pare, amb una mare drogoaddicta, que troba el seu únic consol xutant a porteria. I se'n surt, destrossant el vell tòpic que les noies no saben jugar a futbol. La seva vida, i la d'un entrenador sobrevingut, una vella glòria del València malbaratada, faran un tomb decisiu q