Salta al contingut principal

UN ANY PLE DE LLETRES

Coincidint aproximadament amb el primer aniversari d'aquest blog, tocaria fer revisió del període. Vaig parlar al CE San Francisco, de Sant Martí, i a l'IES Josep Pla de Nou Barris, sobre com fer booktrailers, amb el patrocini de Barcanova. I també a l'Escola d'Estiu del Maresme, convidat per la Judith Vives, tot i que bescanviant el públic adolescent per professorat.
Cal no oblidar tampoc la quarta edició del Projecte Lectura Jove, amb els amics Carles Alcoy, Sònia Escobar i Elisabeth Valls, amb premis molt especials. Per segon cop, convidat per la Dolors Ortiz, he estat jurat del premi Gran Angular de novel·la juvenil, convocat per Cruïlla. Puc afirmar, conseqüentment, que he estat dels primers a llegir una excel·lent novel·la: Fario, de Santi Baró. Tot i que, malauradament, no es pot dir el mateix de bona part dels originals dels quals he fet informes per a Algar i Bromera, enviats per la Carol Borràs. I tot i el sedàs evident que suposa la publicació, pocs llibres dels que he ressenyat per a la revista Faristol, per mediació de la Marga Mateu, m'han deixat petja. En un altre ordre de coses, 2015 serà (per fi!) l'any de publicació de Pa sucat amb somnis (fins fa poc Receptes per somiar), editat per Joan Vives i que es publicarà a Animallibres. També apareixeran publicats un seguit de materials de suport per a l'ESO (Grup Promotor), relacionats amb l'expressió escrita, suggerits en el seu dia per en Pere Macià i matisats per la Montse Santos. També l'any vinent apareixerà la nova sèrie de manuals de Text-La Galera, els quals, tot i la direcció eficient de Xavier Carrasco i la col·laboració colze amb colze amb l'Anna Canals i la Clara Ametller, no han arribat al port que voldríem (perdó per la metàfora marinera). No cal descartar futures singladures conjuntes, malgrat tot. Per acabar aquest balanç apressat no seria just deixar de mencionar altres aspectes no reeixits: el procés de selecció per accedir a la direcció d'un conegut i prestigiós centre escolar maresmenc i la convocatòria fallida d'un curs de formació al Col·legi de Llicenciats. I tot plegat amanit per un curs de formació en aprenentatge formatiu al Secretariat de l'Escola Cristiana (cal renovar-se!) i la feina quotidiana com a cap d'estudis d'ESO.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS, DE JORDI FOLCK

SET RAONS PER LLEGIR NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS , DE JORDI FOLCK El set ens sembla una xifra atractiva. És un nombre primer. El set del grup artístic Dau al Set. Les anomenades set meravelles del món antic... Llegir continuarà una experiència única i intransferible, sortosament fora de l’abast de la IA (que segurament tindrà molt d’artificial i ben poc d’intel·ligència). I per últim, no és el mateix alimentar-se que degustar, ni mirar que admirar, ni escoltar que sentir . Enunciades, doncs les coordenades (el nombre 7, llegir, sentir), passem a glossar què fa que aquest llibre no passi desapercebut. 1.    Els temes tractats. La discapacitat (o si se’ns permet, l’altercapacitat, que té molt de capacitat i no gaire de dis- ), el valor de l’amistat i de la família, la resiliència (que es tradueix a no abaixar els braços davant de l’adversitat), la reivindicació de l’esforç i de la creativitat per superar la grisor del món que ens envolta. 2.    La magnit...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

PARAULES , FLORS I PÓLVORA, DE CINTA ARASA

  És possible (re)crear una Mercè Rodoreda adolescent versemblant, i que el resultat interessi tant el lector que no la coneix com el que sí (i que, conscientment o no, buscarà entre línies connexions  biobibliogràfiques ). Vet aquí, doncs,  Paraules, flors i pólvora . Arasa se’n surt amb gran solvència, de l’àrdua tasca de novel·lar la primera joventut de Rodoreda, que culmina amb el compromís polític i cultural, si és que cal dissociar-los. De la mà de la imaginació de l’autora (documentada, sí, però fruit de la seva creativitat), coneixem i ens creiem una Merceneta de ca seva, que es debat entre el record de l’avi i l’agraïment a l’oncle  americano.  També som testimonis de l’atracció per un adroguer tortosí, implicat en una xarxa tan clandestina com necessària. En acabat, descobrim que aquest personatge és fictici. L’aposta immersiva d’Arasa en aquest joc entre versemblança i biografia, però, encara va més lluny, tot afegint-hi elements tan interessants...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

A BOCA DE CANÓ, DE MANEL ÀLAMO

Els adolescents, lectors o no, poden tenir moltes mancances, però saben distingir les coses autèntiques d'aquelles que no ho són. Per això cal donar-los a tastar de totes totes  A boca de canó,  un llibre que arribarà a la fibra sensible del lector per poc que s'hi acosti. Es tracta d'una història recurrent, que a mi m'ha recordat, salvant les distàncies, dues grans pel·lícules de Clint Eastwood: Million Dollar Baby i Grand Torino, i que segueix l'esquema heroic clàssic. I això no és un retret, sinó una garantia de bon ofici de l'escriptor. Un vell malcarat (o no), fracassat (això sí) pot exercir de pare/mentor i redimir un/a jove abocat a una vida sense nord. Vera és una noia sense pare, amb una mare drogoaddicta, que troba el seu únic consol xutant a porteria. I se'n surt, destrossant el vell tòpic que les noies no saben jugar a futbol. La seva vida, i la d'un entrenador sobrevingut, una vella glòria del València malbaratada, faran un tomb decisiu q...
2 comentaris
Més informació