És molt difícil competir amb el bagatge i el savoir faire imaginatiu i tecnològic dels adolescents d'avui en dia. Per això, quan em toca d'explicar fora del centre com fer un booktràiler els en mostro el de Música amagada , concebut i realitzat per mi mateix. Així els queda clar que només podran fer coses millors. Aleshores hi afegeixo allò de "l'obligació del deixeble és superar sempre el seu mestre", que no sé qui ho va dir. I em quedo tan ample.
És possible (re)crear una Mercè Rodoreda adolescent versemblant, i que el resultat interessi tant el lector que no la coneix com el que sí (i que, conscientment o no, buscarà entre línies connexions biobibliogràfiques ). Vet aquí, doncs, Paraules, flors i pólvora . Arasa se’n surt amb gran solvència, de l’àrdua tasca de novel·lar la primera joventut de Rodoreda, que culmina amb el compromís polític i cultural, si és que cal dissociar-los. De la mà de la imaginació de l’autora (documentada, sí, però fruit de la seva creativitat), coneixem i ens creiem una Merceneta de ca seva, que es debat entre el record de l’avi i l’agraïment a l’oncle americano. També som testimonis de l’atracció per un adroguer tortosí, implicat en una xarxa tan clandestina com necessària. En acabat, descobrim que aquest personatge és fictici. L’aposta immersiva d’Arasa en aquest joc entre versemblança i biografia, però, encara va més lluny, tot afegint-hi elements tan interessants...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada