JOAN BUSTOS: SOBRE LLIBRES

PALABRAS CLAVE léxico --creatividad—trabajo--cooperativo—humor—interdisciplinariedad-- griego clásico—expresión oral y escrita No hace falta corregir exámenes para tener que llevarse las manos a la cabeza ante la falta de vocabulario o el uso impropio de términos. Los adultos, incluso formados, también se equivocan. Un diagnóstico docente irreflexivo culpará a las pantallas, aunque el desaguisado venga de tiempo atrás (que no tiene por qué ser mejor). Con todo, no hay que renunciar a enseñar léxico, aunque sea sacándoselo de la manga. Una queja recurrente. Los docentes nos solemos quejar, con mayor o menor razón, de la falta de vocabulario de nuestros alumnos . No solo por el uso reiterado de palabras vacías de contenido, tanto a nivel oral como escrito, sino también porque utilizan palabras cuyo sentido o cuya forma están modificadas, con lo que en ocasiones se consigue un efecto cómico no deseado. Por ejemplo, leí una vez en un examen que “X tenía un...

Golpes Bajos afirmaven durant la meva adolescència que eren malos tiempos para la lírica . En l'actualitat, aquesta dificultat s'ha ampliat a les visites escolars per al foment de la lectura. Havia d'anar a veure els nens i nenes de 4t de Primària de l'escola Marquès de la Pobla, de Capellades, per parlar-los de Pa sucat amb somnis, i no ha estat possible. La proposta ha tingut el suport del programa Autors a les Aules, de la Institució de les Lletres Catalanes. Si més no, mentre no sigui possible de cap altra manera, els nens i nenes de l'escola tenen aquest vídeo per obrir gana , i ja els he respost les preguntes que m'han volgut fer. Espero que respectin que qui signa el llibre fos un futbolista patètic. Eren també malos tiempos para el fútbol , pel que a mi respecta.

A qui pot caure malament? Doncs agafeu-vos fort! Fins que no em va tocar llegir Quokka Moka ho ignorava tot d’aquests riallers marsupials. Quan des de Bromera em van proposar traduir aquesta novel·la de María Solar, que ja coneixia per L’expedició del doctor Balmis , encara en vaig aprendre més. I ara ho puc afirmar sense embuts: la Moka és la més insuportable, egoista i rabiüda d’aquestes simpàtiques bèsties. Tant és així que, després de provocar l’extinció de la seva espècie, li va tocar viatjar a l’Antiunivers, que com tothom sap, és allà on els gossos fan beee mentre es persegueixen per prats de color blau, i on els arbres fan marisc. Que en voleu fer un tastet? Doncs no ho dubtéssiu!

Vine, ràpid, que ja van pels crèdits Article aparegut al número de setembre de Perspectiva Escolar.

Ei, pelut, o te'n vas o et foto una hòstia! I deixa de fer el pena, Què et penses, que soc idiota o què? Ferotge. El retorn de Joan Bustos s'ha de llegir -després miraré d'explicar per què-. Però estaria tan bé veure-la! En pel·lícula, potser. En dibuixos animats o còmic, sobretot. Jo l'he llegida així, "veient-la", i n'he gaudit moltíssim i no tinc pas quinze anys. També l'he vist a ell -i no vull dir a en Joan Bustos- sinó al narrador, intel·ligent, irònic i, sobretot, tendre: bona gent! En uns dibuixos animats me'l puc imaginar explicant una història a uns bessons sobre la catifa de la sala d'estar o gratant-se la panxa davant d'un ordinador, posant en boca dels seus personatges paraules com "pringat" o "loser", mentre que ell fa servir expressions com "mitja cerilla" i "sagal", que marquen un evident salt generacional.  La intertextualitat, les al·lusions, literàries i ...

Portada d'en Paco Roca Recull de motius absolutament subjectius. 1.   Perquè té una obra abastable, i des del minut 1 del partit. Afortunadament Dasí no signa pentalogies feixugues que s’esdevenen en modèliques urbanitzacions de Denver (Colorado). Els mateixos títols ja conviden a la lectura i a fullejar-ne el contingut. 2.   Perquè ens situen en l’imaginari la ciutat de València. És fonamental que la imatgeria flueixi. No sols per acabar amb ianquicentrisme del punt anterior, sinó amb el barnacentrisme de la LIJ en la llengua comuna. Això inclou al·lusions a un dels clubs de futbol de la ciutat, al qual felicitem pel recent títol merescudament guanyat. 3.   Perquè els herois que hi apareixen no fan ràbia. Tant en David Badia com la Loly Ferrer... i per descomptat, en Jonathan D. Garcia, tenen virtuts incontestables, però també algun però, i això els humanitza i els fa simpàtics. Dislèxia, petitesa i una vista de talp, que no està malament. 4.  ...