QUÈ DIU EN JOAN CASANOVAS, FILÒLEG DE PRO, DE "FEROTGE..."? DONCS LLEGIU I HO SABREU

Ei, pelut, o te'n vas o et foto una hòstia! I deixa de fer el pena, Què et penses, que soc idiota o què?

Ferotge. El retorn de Joan Bustos s'ha de llegir -després miraré d'explicar per què-. Però estaria tan bé veure-la! En pel·lícula, potser. En dibuixos animats o còmic, sobretot. Jo l'he llegida així, "veient-la", i n'he gaudit moltíssim i no tinc pas quinze anys. També l'he vist a ell -i no vull dir a en Joan Bustos- sinó al narrador, intel·ligent, irònic i, sobretot, tendre: bona gent! En uns dibuixos animats me'l puc imaginar explicant una història a uns bessons sobre la catifa de la sala d'estar o gratant-se la panxa davant d'un ordinador, posant en boca dels seus personatges paraules com "pringat" o "loser", mentre que ell fa servir expressions com "mitja cerilla" i "sagal", que marquen un evident salt generacional.

La intertextualitat, les al·lusions, literàries i cinematogràfiques són constants i s'obren en un ventall -encara hi ha algú de menys de 50 anys que sàpiga que és un ventall?- que va de la lloba capitolina, al llop estepari de Hermann Hess, passant per Harry Potter o pels herois i antiherois de Crepuscle. I tot plegat al servei de la història -no faré spoiler, no patiu- i del tema de fons: aprendre a ser un mateix. A estimar-te tal com ets i, tot plegat, amanit amb mil-i-una ironies al políticament correcte, a les contradiccions socials del segle XXI.

I, és clar, un esment especial mereix Ferotge, una mena de Homer Simpson-llop que s'ha fet gran, però que no es pot, vol -ni "ha"- de desempallegar-se del seu passat. I, amb això acabo. Us he enredat. No us diré perquè heu de llegir Ferotge...

Però confio que us animi-li a veure-la, línia a línia, fins al paràgraf final.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES , FLORS I PÓLVORA, DE CINTA ARASA

És possible (re)crear una Mercè Rodoreda adolescent versemblant, i que el resultat interessi tant el lector que no la coneix com el que sí (i que, conscientment o no, buscarà entre línies connexions biobibliogràfiques ). Vet aquí, doncs, Paraules, flors i pólvora . Arasa se’n surt amb gran solvència, de l’àrdua tasca de novel·lar la primera joventut de Rodoreda, que culmina amb el compromís polític i cultural, si és que cal dissociar-los. De la mà de la imaginació de l’autora (documentada, sí, però fruit de la seva creativitat), coneixem i ens creiem una Merceneta de ca seva, que es debat entre el record de l’avi i l’agraïment a l’oncle americano. També som testimonis de l’atracció per un adroguer tortosí, implicat en una xarxa tan clandestina com necessària. En acabat, descobrim que aquest personatge és fictici. L’aposta immersiva d’Arasa en aquest joc entre versemblança i biografia, però, encara va més lluny, tot afegint-hi elements tan interessants...

Més informació

NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS, DE JORDI FOLCK

SET RAONS PER LLEGIR NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS , DE JORDI FOLCK El set ens sembla una xifra atractiva. És un nombre primer. El set del grup artístic Dau al Set. Les anomenades set meravelles del món antic... Llegir continuarà una experiència única i intransferible, sortosament fora de l’abast de la IA (que segurament tindrà molt d’artificial i ben poc d’intel·ligència). I per últim, no és el mateix alimentar-se que degustar, ni mirar que admirar, ni escoltar que sentir . Enunciades, doncs les coordenades (el nombre 7, llegir, sentir), passem a glossar què fa que aquest llibre no passi desapercebut. 1. Els temes tractats. La discapacitat (o si se’ns permet, l’altercapacitat, que té molt de capacitat i no gaire de dis- ), el valor de l’amistat i de la família, la resiliència (que es tradueix a no abaixar els braços davant de l’adversitat), la reivindicació de l’esforç i de la creativitat per superar la grisor del món que ens envolta. 2. La magnit...

Més informació

"EL CONTE BRODAT", DE CINTA ARASA

Reprenem amb aquesta ressenya de Cinta Arasa (ja vam parlar temps enrere de la magnífica "Paraules, flors i pólvora" ) l'activitat en aquest blog, de nom prou explícit i que aspira a escriure sobre llibres que paguen la pena. Ni més ni menys. Teixits i textos no sols comparteixen etimologia, sinó que són el resultat de processos complexos i que tradicionalment remeten a la preservació de la identitat i de la memòria. Brodar les inicials en un mocador o una humil llista de la compra en serien dues mostres. En aquest llibre de Cinta Arasa, brillantment il·lustrat per Carles Arbat, descobrim, o tal vegada recordem que posar fil a l'agulla pot ser el pas previ a narrar una història. El mateix títol agermana els dos vessants, el tèxtil i el textual, cosa que ja s'enfila des de la coberta. La petita Beatriu és la guardiana d'un secret, compartit amb la iaia i la gateta. Aquest secret té a veure amb una història que, com totes les bones històries, parteix d'un...

Més informació

JOAN BUSTOS: SOBRE LLIBRES

Cercar en aquest blog