 |
| Ei, pelut, o te'n vas o et foto una hòstia! I deixa de fer el pena, Què et penses, que soc idiota o què? |
Ferotge. El retorn
de Joan Bustos s'ha de llegir -després miraré d'explicar per què-. Però
estaria tan bé veure-la! En pel·lícula, potser. En dibuixos animats o
còmic, sobretot. Jo l'he llegida així, "veient-la", i n'he gaudit
moltíssim i no tinc pas quinze anys. També l'he vist a ell -i no vull
dir a en Joan Bustos- sinó al narrador, intel·ligent, irònic i,
sobretot, tendre: bona gent! En uns dibuixos animats me'l puc imaginar
explicant una història a uns bessons sobre la catifa de la sala d'estar o
gratant-se la panxa davant d'un ordinador, posant en boca dels seus
personatges paraules com "pringat" o "loser", mentre que ell fa servir
expressions com "mitja cerilla" i "sagal", que marquen un evident salt
generacional.
La intertextualitat, les al·lusions,
literàries i cinematogràfiques són constants i s'obren en un ventall
-encara hi ha algú de menys de 50 anys que sàpiga que és un ventall?-
que va de la lloba capitolina, al llop estepari de Hermann Hess, passant
per Harry Potter o pels herois i antiherois de Crepuscle. I tot plegat
al servei de la història -no faré spoiler, no patiu- i del tema
de fons: aprendre a ser un mateix. A estimar-te tal com ets i, tot
plegat, amanit amb mil-i-una ironies al políticament correcte, a les
contradiccions socials del segle XXI.
I, és clar, un esment especial mereix Ferotge, una mena de Homer Simpson-llop que
s'ha fet gran, però que no es pot, vol -ni "ha"- de desempallegar-se
del seu passat. I, amb això acabo. Us he enredat. No us diré perquè heu
de llegir Ferotge...
Però confio que us animi-li a veure-la, línia a línia, fins al paràgraf final.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada