JOAN BUSTOS: SOBRE LLIBRES

Va ser dos dies seguits: dimecres a la biblioteca de Cabrils i dijous a la Saint Nicholas School de Barcelona, a l'Eixample. Pel poc que conec de l'ofici d'escriptor de literatura infantil i juvenil, hi ha poques coses tan gratificants com precisament el contacte amb els lectors. En una biblioteca, convidat per la directora, la Sònia Escobar, i sàviament guiat per la Marianna Trichini, el públic hi és perquè vol. I no sol tenir pèls a la llengua. Em van cosir a preguntes! Als centres escolars, amb el patrocini de Barcanova, la resposta és diferent. Acostumat a treballar a secundària, l'entusiasme amb què solen respondre els nens i nenes de primària em sorprèn. Tot i que de vegades em fa una certa recança dur-hi a terme dinàmiques que puguin contrastar amb les del centre. Per sort per a tots plegats, vinc, m'hi estic una estoneta, en què m'ho passo molt bé, i marxo de seguida. I que es repeteixi, sobretot si és per parlar d'una nena a qui els seus companys i...

Magnífica cloenda de la trilogia El set no deixa de ser un nombre arbitrari, tot i que proveït d’una càrrega simbòlica. Tres fa curt, deu sona a decàleg... i més enllà, fatiga: d’aquí que ens decantem per oferir NOMÉS set punts forts continguts en aquest miler llarg de pàgines. La lectura dels tres volums ha estat obligatòriament espaiada, per raons d’aparició, i ha estat un enorme i meritori esforç per part de l’autor i de l’equip editorial que hi ha al darrere. La primera ullada que vaig fer a aquesta obra va ser abans de l’edició de Camins de nit , quan era una proposta editorial, potser farà quatre o cinc anys. El manuscrit de la primera part, que vaig rebre inicialment amb la reserva habitual, em va demostrar des dels primers paràgrafs que damunt aquelles pàgines hi planava alguna cosa especial. Tot i l’informe entusiasta que vaig elaborar aleshores, l’obra ha acabat apareixent en una altra editorial. Parlem-ne ja, sense més preàmbuls. 1.   ...

L'Anna llegint-ne un fragment                                                                                                                                                                                                           Va ser a la nostra llibreria de referència, la Maresme del carrer Isern de Mataró. Amb l'eficàcia de sempre, l'Anna Font ens va explicar que els personatges dels contes tenen una vida personal. Paguen hipoteca, van a fer la compra, els surten ulls de poll? Oi...

Merescudíssim premi Vila d'Ascó 2018 Per a qui signa aquestes línies, llegir en Ramon Breu és garantia alhora de lectura intel·ligent i de passar una bona estona. L'autor parla del que coneix, i com que en sap un niu, d'on som i sobretot d'on venim, llegir-lo ens ajuda a entendre el moment que ens toca viure. Aquesta reflexió ens ve d'haver llegit altres llibres seus, i també és extensiu a Lluny del paradís, títol que remet a la fugida del jardí de l'Edèn quan Adam i Eva van pecar. No desvetllarem el desenllaç d'aquesta magnífica novel·la, però sí que avançarem que, a contràriament a la història del Gènesi, l'escapada final suposa un alleujament. L'heroi és un alferes català, Jordi Orriols, destinat a Guinea Equatorial el 1959. Tot i ser desafecto al règim de manera ben palesa, la talla moral de l'Orriols el condueix a arriscar la vida pels companys a la guerra de Sidi Ifni, penúltim reducte de l' imperio . És per això que, tot i estar ...

No en té ni idea del que li espera... Cal modernitzar la imatge Deixa'm estar, pelut, o t'asseguro que prendràs mal. Ferotge, Llop Ferotge va néixer a Bagà, al Berguedà, l’estiu de 2015. Era un Llop cansat i bonhomiós, acollidor de mena. Jubilat de poc, contempla amb estupor com el Petit Polzet el convida a reincorporar-se als contes. La història resultant va cristal·litzar i es va publicar a Cavall Fort (núm. 1289/1290, abril de 2016) amb el nom de Com passa el temps i com canvien les persones! , amb magnífiques il·lustracions de Lluís Farré Els referents eren diversos: una hipòtesi rodariana (què passaria si...?), la interacció entre personatges (Roald Dahl), la desmitificació dels contes (la saga Shrek). Com m’ha passat en alguna altra ocasió, estirant del fil acabes desfent la madeixa per teixir una peça diferent (ara ve de gust, amb aquesta merescuda fredorada). Ferotge. El retorn en va ser el resultat. Durant mesos va seguir un periple erràtic, de ...